Esports 29/01/2014

Una malaltia curada

i
Joan Maria Pou
2 min
El fitxatge de Neymar ha generat un nou enfrontament entre mitjans de Barcelona  i Madrid.

La madriditis és una inflamació greu i perillosa de la zona del cervell que segrega autoestima provocada per una llarga història de frustracions i injustícies atribuïdes a la malèfica existència del Reial Madrid. El símptoma més habitual de la malaltia és la incapacitat per assumir els errors comesos i l'atribució permanent de les pròpies desgràcies al Madrid i al seu entramat de poders fàctics, sempre al servei del Mal. Durant moltes dècades la madriditis va ser una epidèmia sense control que va tenir conseqüències desastroses per al Barça. Afortunadament ja fa anys que la situació s'ha equilibrat i ara ja només es pot parlar de casos aïllats (segurament crònics) de madriditis.

S'equivoquen greument aquells que creuen que ara mateix torna a haver-hi brots de l'epidèmia. De cap manera. El Barça és ara un club sòlid i guanyador amb un equip que ha recuperat del tot el rumb futbolístic i que té molt més marge d'error que els rivals, i amb una massa social més madura i segura tant quan guanya com quan perd. Perduren i perduraran característiques gairebé genètiques del club com les batalles entre les diferents ideologies que volen governar el club, les crítiques desproporcionades als jugadors i l'entrenador, algunes reaccions histèriques a una derrota o una decisió controvertida i la voluntat d'alguns de tocar cuixa a qualsevol preu, però el Barça ha deixat de ser aquell club acomplexat i ploramiques que se sentia víctima permanent de complots teixits a la llotja del Bernabéu. Ara bé, una cosa és haver deixat enrere un victimisme castrador que empetitia la institució i l'altra és anar amb el lliri a la mà. El Barça té tot el dret del món i fins i tot el deure de denunciar aquells que pretenen perjudicar-lo amb eines il·legítimes. N'hi ha que volen guanyar el Barça per la via civil o per la criminal i se'ls ha de plantar cara sense por. S'han d'acceptar les errades comeses, s'han de reconèixer les mentides dites però no s'ha de renunciar a saber si algú de fora del club ha aprofitat la situació del cas Neymar per sucar-hi pa. Si hi ha indicis, endavant. ¿Era madriditis denunciar els que van acusar el Barça de dopatge? No. ¿Era madriditis denunciar les campanyes mediàtiques dels diaris madridistes que pretenien acabar amb una situació excepcional i tràgica (el domini aclaparador del Barça al món) com fos? No. El president del Barça assegura que té pistes que indiquen que a Madrid algú ha aprofitat la querella de Jordi Cases per tocar la pera. Jo no en tinc ni idea, però si els indicis existeixen el Barça hi ha de posar la banya per aclarir-ho. La madriditis forma part del passat, del futbol espanyol antic, el futbol que molts, a Madrid, enyoren, i que ja no tornarà. Fer-se respectar és una altra cosa ben diferent.

stats