Amb la marca i la garantia del PSV

BarcelonaEl destí d'un bon futbolista holandès hauria de ser s empre el Barça, i no pas el Madrid. Es feia estrany veure darrerament tants holandesos vestint de blanc, però ja s'ha vist amb el rendiment que no hi ha el mateix ADN. "Els holandesos funcionen al Barça, perquè la filosofia de futbol és semblant". Boudewijn Zenden guarda molt bon record del seu pas pel Barça. Fins i tot recorda, encara, algunes paraules en català, tot i que entre rialles prefereix expressar-se en castellà. Ja veterà, segueix gaudint de cada dia com a futbolista al Sunderland, com si fos un juvenil. Quan era gairebé un nen i tenia 16 anys, Zenden va ser captat pels observadors del PSV Eindhoven, el club amb el qual va debutar a Primera Divisió. Cinc anys més tard, el Barça el va portar al Camp Nou, on va jugar tres anys.

Zenden és un dels set futbolistes que el Barça ha fitxat provinents del club d'Eindhoven. I un dels darrers havia estat Mark van Bommel, fitxat també del PSV. Aquest club, doncs, s'ha convertit en una de les grans fonts de talent del barcelonisme, ja que els sis fitxatges provinents del Philips Stadion van rendir prou bé: Koeman, Romário, Ronaldo, Zenden, Cocu i Van Bommel. I el setè és Ibrahim Afellay.

Holanda ha canviat. El PSV va aconseguir amb una bona inversió unir-se al grup que formaven l'Ajax i el Feyenoord. Ara ja és, fins i tot, més fort en molts aspectes, i fa anys que treballa bé amb el futbol de formació. "Abans es deia que l'Ajax era planter i el PSV cartera, però ja no és cert. Afellay en seria un bon exemple", comenta Philip Cocu, ajudant de Fred Rutten al PSV i membre del cos tècnic de la selecció holandesa. "Aquest 2010, per exemple, el PSV va guanyar la seva tercera Lliga juvenil per davant de l'Ajax, un fet impensable fa unes dècades", i afegeix: "El PSV és el que més s'assembla al Barça a Holanda".

L'Ajax ja no és el que era

És ben cert que Johan Cruyff i Johan Neskeens van arribar de l'Ajax, però la fama del planter del club d'Amsterdam va camí de ser més una llegenda que no pas una realitat. Els altres quatre fitxatges provinents directament del club d'Amsterdam tampoc van deixar un record brillant: Richard Witschge, els germans Frank i Ronald De Boer i Haruna Babangida. I altres homes fets al futbol base de l'Ajax van arribar fent un tomb més llarg, com Michael Reiziger, Winston Bogarde, Edgar Davids o Patrick Kluivert, que va marxar amb bones xifres però sense haver generat consens. Els altres, ni això.

"La darrera gran generació del planter de l'Ajax va ser el que va arribar al Barça més tard amb Van Gaal. Alguns, ja veterans o menys motivats. Però l'Ajax, tot i que mai ha deixat d'invertir en el futbol de formació, fa anys que pateix per ser el referent. Quan jo hi vaig arribar, l'Ajax era un club sense rumb, que fitxava alguns jugadors que posats a ser sincer, no s'adeien gaire amb el seu projecte", admet amb sinceritat Roger García Junyent, que va jugar al club holandès en els darrers anys de la seva carrera. "Potser sí que està una mica mitificat, el tema de l'Ajax. Suposo que per Cruyff. Però ja als anys 90, el rival holandès a batre era el PSV, que feia un futbol més modern, més semblant al que hem defensat sempre a Barcelona". La connexió holandesa, doncs, segueix viva. Però els holandesos ja no vénen d'Amsterdam. I ni tan sols tenen ulls blaus, com Ibrahim Afellay, un noi fill d'immigrants del Marroc, de confessió musulmana, que fins i tot es va repensar si preferia ser internacional vestit de taronja o de vermell, el color de la selecció marroquina. Ara vestirà de blaugrana.