El fitxatge de Neymar i els famosos quaranta milions d'euros que ningú vol explicar on han anat a parar però que la majoria tenim clar que són a la butxaca del futbolista i la seva gent, combinat amb la renovació grandiloqüent de Cristiano Ronaldo pel Reial Madrid, podria tenir conseqüències al vestidor del Barça.
Ja sabem que en el futbol professional les notícies es propaguen amb molta facilitat i que per algun misteri de la natura gairebé tots els jugadors tenen una idea bastant precisa de què cobra el veí de taquilla, el company de selecció o l'adversari de l'altra punta del país.
Quan l'entorn d'un futbolista com Messi s'assabenta de les xifres del nou contracte de Cristiano Ronaldo s'inquieta, fa números i arriba a la conclusió que Messi ha de guanyar més diners. Però sent important, l'augment de sou que ha aconseguit Cristiano (un jugador descomunal que el Reial Madrid ha fet molt bé de renovar) no tindrà tantes conseqüències com la contractació de Neymar (un fitxatge necessari i que ja ha començat a donar fruits). El brasiler cobrarà una morterada del Barça d'una manera o d'una altra i això al vestidor del Barça ja se sap de fa dies. Per molt que la fitxa del davanter sigui clarament inferior a la de Messi, és evident que els quaranta milions d'euros de prima de fitxatge també formen part dels ingressos del crac brasiler i, per tant, sembla assenyat preveure que Messi no trigarà gaire a trucar a la porta del president per fer quatre sumes. No sé fins a quin punt aquests moviments també poden tenir una certa influència en les negociacions entre el Barça i Andrés Iniesta (esperem que aquesta renovació no s'enverini gaire i que el club pugui anunciar al més aviat possible que Iniesta continuarà al Barça un munt d'anys més i cobrant com el que és, un dels cinc millors jugadors del món).
En aquesta situació la posició del club és complicada. Per una banda, sembla lògic voler tenir contents els teus millors futbolistes, però, per l'altra, és raonable intentar no caure en aquesta mena de cercle viciós infernal d'augment de sous. Tenir algun crac trist o enfadat pot repercutir en el rendiment de l'equip (¿recordeu Cristiano a l'inici de la temporada passada?) però el Barça no pot estar sotmès a la pressió constant dels futbolistes, i menys si aquesta pressió la genera una operació feta fora del club. De fet, el Barça tampoc pot ni ha de renunciar a fitxar Neymar per por a l'efecte dòmino. No sé com s'ho faran Zubizarreta i Bartomeu per tenir a tothom content i alhora no deixar la caixa buida. Els bons futbolistes continuen tenint molta més força que els clubs per forçar una millora de contracte, o per trencar-lo, i de moment ningú hi ha posat remei.
