45 minuts de ressaca i 45 per anar despertant
Començar patint amb el setzè classificant no és la millor manera d'inaugurar el 2011. El caràcter de Pedro va decidir un partit en què el líder va tenir molts problemes per imposar el seu futbol.
BARCELONA.L'horari del primer partit del 2011 a l'estadi era ideal per viure una jornada festiva: famílies amb nens i turistes que han passat el Cap d'Any a Barcelona i, com a rival, un equip que venia de perdre 8 a 0 al camp del Madrid. Festa assegurada, sobre el paper. La directiva fins i tot va instal·lar diferents atraccions per als més menuts i en una un animador preguntava als petits quin seria el resultat. Quan un va dir 4 a 0, l'animador li va recordar que el Llevant havia estat golejat al Bernabéu i que el Barça és el millor equip del món. El nen s'ho va repensar i va dir 10 a 0. El problema del Barça de Guardiola és que ens ha acostumat tan bé a tots que els menuts es pensen que sempre veuran cinc gols o més.
Però com diu Guardiola, en el fons tot costa. I molt. El tècnic de Santpedor té com a principal enemic l'autocomplaença, la relaxació, la falta de respecte al rival. Cal treballar fort sempre, i estar inspirat. Ahir no es va veure el millor Barça. Analitzant els onzes inicials i la realitat dels dos clubs, el Llevant té motius per sentir-se ben orgullós del seu matx, i Guardiola té un nou argument per demanar feina i concentració a tothom, començant per l'entorn.
No hi eren els dos centrals titulars ni Messi, cert. Però l'onze de gala del Barça sempre fa patxoca. Finalment, Guardiola va optar per resituar Busquets com a central al costat d'un Abidal fantàstic. Els dos van tenir prou feina amb Rafa Jordà i un Llevant molt ordenat que va avisar en atac de tant en tant. Escaldat al Bernabéu, l'equip granota va estar molt bé en defensa, aguantant pacientment amb una línia gairebé de sis homes, evitant deixar espais a la seva esquena i tallant línies de passada. L'absència de Messi, a més, es nota. El primer temps del 2011 va ser força frustrant, amb dos ensurts visitants i només un xut d'Iniesta per donar feina al porter Reina. La pilota va ser sempre del Barça, cert, però sense que arribés gaire perill de gol. Bojan fins i tot va perdre els nervis i es va encarar amb un rival. No va tenir el dia.
L'absència de Messi és un factor clau. Malgrat que Iniesta va jugar un gran matx, quan Xavi alçava el cap el dia del seu partit 549 no veia gaires homes que s'oferien. Pedro ho intentava, però no hi havia espais. Alves i Maxwell també, però els interiors visitants feien de fals lateral i els bloquejaven. Quan no hi ha espais, calen homes amb la capacitat d'inventar-los i desequilibrar, i Messi és el millor del món en aquest aspecte. El primer temps va ser difícil, amb el Llevant que apareixia a la contra -una errada de Valdés en la sortida de pilota va permetre a Jordà gaudir d'una gran ocasió que el mateix Valdés va solucionar.
Va ser l'obrellaunes de butxaca, Pedro, qui va aconseguir inaugurar el marcador en els primers minuts de la segona part, just en el moment ideal per evitar que algú es posés massa nerviós en mirar el rellotge. Alves va entrar dins de l'àrea -va créixer en el segon temps- i malgrat tenir espai per xutar va buscar Pedro, que va veure com el seu xut superava un bosc de cames locals. El més complicat ja estava fet.
La versió 2.0 del Barça, és a dir, la del segon temps, va ser millor que la d'una primera part en què els jugadors semblaven lents, com si suessin els torrons o no haguessin dormit massa la nit de Cap d'Any. Poc després del primer gol, Guardiola va fer entrar Thiago Alcántara, un geni que no deixa de créixer. El fill de Mazinho es va convertir en el gran aliat d'Iniesta i Xavi i va ser el jugador més semblant a Messi sobre la gespa. Un home que des de la frontal és capaç de desequilibrar, endur-se dos o tres rivals i fer màgia amb els peus. Ell va ajudar a tancar encara més els visitants i va fer que l'estadi s'ho passés bé cada cop que la tenia als peus perquè, a més, ja es guanyava 2 a 0: de nou arribada d'Alves, i de nou Pedro per fer el seu tretzè gol de la temporada. Sempre llest per oferir-se, el canari ja fa molt temps que s'ha consolidat com un dels principals actius del millor equip del món.
Un equip que no sempre juga com els àngels. L'entrada d'any fins i tot va tenir una mica d'emoció amb el preciós gol de l'uruguaià Stuani quan quedaven 10 minuts per al final. Quan més mort semblava el Llevant, va arribar el seu gol. El tècnic Luis García havia fet entrar aquest davanter anàrquic, Stuani, per veure si es podia inventar un gol, i ell ho va fer aprofitant que havia entrat un Milito massa lent. El primer gol rebut a casa en més de 500 minuts, des d'aquell de Nílmar. Un gol per posar emoció a un partit no gaire lluït del líder. Un senyal d'avís per reprendre ràpidament el rumb de finals del 2011.
Per a més informació sobre el partit: www.ara.cat/esports/barça
