FOT-LI POU

La parella de ball

Molts partits es juguen al cap dels aficionats molt abans que l'àrbitre en xiuli l'inici. Una de les gràcies d'aquest esport és que hi ha un munt de jugades de tota mena que només pertanyen a la imaginació dels seguidors. Les expectatives fomenten estats d'ànim previs als partits que poden condicionar molt el que passi després al terreny de joc. La famosa pressió que tenen els favorits és simplement això, haver de suportar la càrrega de saber que els teus aficionats tenen molt clar que guanyaràs. Els últims anys l'afició ha anticipat remuntades històriques, golejades descomunals contra el Madrid i festivals de tota mena contra rivals de primer nivell, i afortunadament la majoria de vegades l'equip ha estat capaç de satisfer unes expectatives sovint forassenyades, però quan no ho ha aconseguit les sensacions de tristesa i decepció han estat tremendes. Molts culers ja havien remuntat o golejat en el seu cap i la realitat els desmentia.

El partit d'aquesta nit també ha generat unes expectatives diferents i delicades. La gent del Barça que ja fa uns dies que juga contra l'Atlètic ho fa amb Messi i Neymar junts a l'onze inicial. Ningú vol esperar més. Ha arribat l'hora del debut de la parella de moda. El partit és a caixa o faixa i Neymar ja ha demostrat que està llest. Prou de protegir-lo, afirmen. I esclar, en el partit que ja ha començat en molts cervells inquiets, les combinacions entre Messi i Neymar són una meravella, entre els dos fan estralls a la defensa de Simeone, marquen gols i assisteixen companys, generen tant respecte en el rival que la versió corró de l'equip torna a aparèixer, mentre el Camp Nou ha de recuperar el pitet per no tacar-se de baba. Gerardo Martino ha decidit, amb bon criteri, no accelerar la titularitat de Neymar, el futbolista ha anat apareixent uns minuts en cada partit i sempre ha deixat bones sensacions. Precisament la combinació de l'espera amb el rendiment del jugador quan ha aparegut ha fet que la imaginació de molts culers s'hagi disparat encara més. Si el Tata asseu altra vegada Neymar hi haurà murmuris nerviosos a la graderia i a la tribuna de premsa. Si finalment els situa tots dos a l'equip titular, els dos cracs seran molt conscients del que s'espera d'ells. Tant de bo siguin capaços d'assumir-ho amb naturalitat i tant de bo recordin que al camp hi ha nou futbolistes més que els poden ajudar. No tot ha de passar pels peus de Messi i Neymar. Ginger Rogers i Fred Astaire, sense músics ni coreògrafs, no haurien pogut ballar com ho feien.