FOT-LI, POU

Quan perdin

El Barça de Tito Vilanova ha fet el millor inici de Lliga de la història del club (juntament amb el de Van Gaal de la temporada 97-98), té vuit punts més que el Reial Madrid a la classificació (i, sigui dit de passada, els mateixos que l'Atlètic de Madrid, que de moment fa patxoca), Messi continua rendint a un nivell inabastable per a la resta (i afegint a la seva capacitat de marcar la diferència algunes curses que deixen el seu tècnic embadalit), Cesc torna a estar pletòric (assisteix, marca, desequilibra i rasca al mig del camp), Xavi i Iniesta continuen carregant sense problemes amb el pes del mig del camp, l'equip ha guanyat gairebé tots els partits malgrat el reguitzell de lesions que han deixat la defensa en quadre (menció especial per a Montoya, un lateral que ha permès enyorar poc o gens Dani Alves), a la davantera Pedro ha recuperat el to i Villa cada dia està més fi, mentre que Tello suma cada vegada que juga, i podríem allargar la llista i afegir-ne una altra amb un parell o tres jugadors que no acaben de girar rodons, però en resum, el Barça de Tito Vilanova ha demostrat ser amb escreix un equip extremament competitiu i que cada dia juga una mica millor a futbol.

Potser durant algunes setmanes ens hem centrat massa en els gols encaixats per l'equip, en la sensació que durant alguns minuts d'un grapat de partits el Barça no tenia el control absolut del joc, i ens hem oblidat de remarcar que l'entrenador és nou i que malgrat que la línia és semblant a l'anterior, cada tècnic té la seva personalitat i aporta els seus matisos al col·lectiu. Vull dir que en molt poc temps i d'una manera molt contundent el Tito ha aconseguit consolidar-se com a primer entrenador malgrat que l'empresa era de les que fan por (de fet, des del primer dia ens va quedar clar que seria un tècnic intervencionista i de moment cada vegada que ha tocat l'equip l'ha millorat).

Els jugadors ja han demostrat que se'l creuen i l'entorn ja fa dies que, en general, respira tranquil amb la marxa de l'equip. Ningú des de la temporada 97-98 havia començat la Lliga guanyant vuit partits i empatant-ne un altre. Ningú. Per això aquest vestidor continua acumulant crèdit. I per això Tito Vilanova hauria de saber que la crítica assenyada no ho veurà tot negre quan el Barça perdi, per això la part de l'entorn més ponderada (la majoria) no ho esbocinarà tot si el Barça ensopega. Hi haurà quatre estirabots com sempre, però em sembla que una part considerable de la massa social i de l'opinió publicada ha après a moderar-se. El marge d'error és gran, el Camp Nou ha après a perdre amb més serenitat i com és lògic, legítim i necessari el culer només no perdonarà la falta de feina i de ganes. Tito Vilanova no ha de patir, la gent del Barça també ha millorat molt els últims anys.