Recordar el quarantè aniversari del debut de Johan Cruyff com a jugador del Barça és un exercici necessari per reforçar la institució i per entendre molts debats actuals. Res del que està passant i ha passat en els últims anys al Barça es pot entendre sense parlar d'aquell fitxatge, d'aquell partit contra el Granada, d'aquella Lliga de la temporada 73-74. Per a uns quants centenars de milers de barcelonistes la Lliga del 0 a 5 al Bernabéu és la primera aproximació al nirvana de les seves vides de culers fins aleshores frustrats, victimistes i perdedors. És el primer moment d'èxtasi enmig d'un desert aparentment infinit de decepcions.
Però el més important del debut de Cruyff com a futbolista blaugrana és que, gràcies a aquella vinculació, uns anys més tard l'holandès volador va ocupar la banqueta del Barça. I amb el Cruyff entrenador neix un altre Barça. La història canvia. El radicalisme dels seus plantejaments revoluciona el joc i la manera d'entendre'l. Amb Cruyff comença un llarg procés de recuperació de l'autoestima, de reivindicació d'una manera de jugar a futbol, d'evolució cap a actituds més valentes i arriscades, de creixement col·lectiu basat en l'optimisme argumentat. El nombre de títols guanyats abans i després de Cruyff explica amb una contundència descarnada què ha significat per al Barça aquest entrenador. Però més enllà de les victòries el que perdura és la voluntat de lluitar per guanyar-ho tot jugant a futbol seguint unes determinades idees. Guanyar serà sempre l'objectiu, però nosaltres perseguirem aquest objectiu amb la pilota als peus, mirant la porteria contrària, prenent la iniciativa, construint un futbol bonic i elegant. La llavor principal (no única però sí la més valuosa) del millor Barça de la història la va plantar Johan Cruyff a partir de l'any 88. Podríem fer una llista ben llarga d'errors greus d'aquest entrenador revolucionari, però el barcelonisme mai li podrà agrair prou la influència descomunal que ha tingut en la construcció d'un model de futbol que ha convertit el Barça en una referència mundial. Ni París ni Roma ni Wembley, ni Rijkaard ni Guardiola ni Tito s'entenen del tot sense Cruyff. Cap debat sobre el Barça de Gerardo Martino es pot radiografiar correctament sense mencionar la influència de Cruyff. El nivell d'exigència que tindrà la gent del Barça durant el derbi d'aquesta nit contra l'Espanyol no es pot explicar sense Cruyff.
No es tracta de fomentar ismes que divideixen. Es tracta simplement de fer justícia i de reivindicar una figura capital de la història del Barça. Es tracta d'estar agraït al principal ideòleg d'un projecte que ha beneficiat milions d'aficionats al futbol arreu del món. Res no hauria estat el mateix sense aquell debut contra el Granada de l'any 73. Per això és imprescindible celebrar amb rotunditat el quarantè aniversari del dia que per primera vegada Johan Cruyff va defensar la samarreta del Barça.
