Tinc la sensació que no hi ha res més català que l'Espanyol. És un club mitjà, abonat a la queixa i al complex d'inferioritat, sempre comparant-se amb el veí, a qui acusen de quasi totes les misèries que pateixen. També hi ha una sensació d'injustícia, com amb les manifestacions contra Merkel o contra Madrid: per això un 30%-40% del públic va girar l'esquena ahir durant el passadís al Barça. Els pericos tenen la sensació que, a més de multimilionaris, els culers els obliguen a passar gana perquè no es reparteix de manera equilibrada ni la caixa de la ciutat ni els drets televisius.
Tens la sensació que l'Espanyol podria aspirar a més, però opta pel model de sempre. Com Catalunya, que el president Mas assegura que pot ser el Massachusetts d'Europa i acaba apostant altra vegada pel turisme de BCN World o la Salou Fest. I l'estadi? És espectacular. Potser massa espectacular per a una entitat tan cardada econòmicament. Una bombolla de mal gestionar. I què me'n diuen dels cervells del país? Fugen buscant millors oportunitats, com les estrelles de l'Espanyol cada any. Políticament el públic és una radiografia de la societat: hi ha senyeres, hi ha estelades i hi ha rojigualdas . Hi ha Alberto Fernández-Díaz i hi ha Baptista Silanes, sindicalista i militant d'Esquerra. Sents parlar en català i en castellà; hi ha catalans de soca-rel i fills d'immigrants. A la pantalla es projecta un anunci que diu "Això és més emocionant que una muntanya russa". Com el Dragon Khan dels tripartits, el d'abans i el d'ara (CDC, UDC i ERC). I l'anunci rebla: "Som poquets, però això ens fa especials". Una sensació molt catalana. Per què hi ha tanta gent a Catalunya que detesta l'Espanyol? Pel nom, per la història? Això no s'escull, ve de sèrie. Jo preferiria dir-me d'una altra manera i ves, em van batejar Cristian.
Per què el Barça ens fot a parir? Perquè el Barça pot ser omnipresent i asfixiant. I ni la vida ni el país són com el Barça: ni a la vida es guanya sempre ni tens un pressupost com el de l'Imperi Romà. El Barça és un club privilegiat i màxima expressió de l'elit. Si vostès es consideren privilegiats i els agraden les coses fàcils, entenc que vulguin ser del Barça. No és el meu cas. Tampoc crec que sigui el de Catalunya. Pel que fa al derbi, el Barça va fer el que va voler. Però qui no té la sensació que els bancs, el Totpoderós o el sursum corda juguen amb tu constantment?
