La selecció basca posa fi al boicot i recupera el seu partit
Dos anys en blanc i cal tornar a començar. No ha canviat ni s'ha mogut res des que el 2008 els futbolistes bascos van decidir plantar-se i renunciar a jugar més partits mentre la Federació Basca de Futbol no fes passos concrets a favor del reconeixement oficial de la selecció. El boicot pretenia denunciar la manca de compromís institucional a favor d'aquesta reivindicació i també acabar amb una fórmula -el tradicional partit de Nadal- que els jugadors professionals consideraven del tot exhaurida.
Però la mesura de pressió s'ha acabat girant contra els seus impulsors. Una gran part dels aficionats no ha compartit mai el boicot. La majoria dels partits bascos, tampoc, i han acusat els futbolistes de polititzar una qüestió esportiva seguint directrius de l'esquerra abertzale. Des del món del futbol, l'exentrenador de l'Athletic i de la selecció espanyola, Javier Clemente, ha plantejat sense èxit convocar futbolistes de segona i tercera per desactivar la revolta. A més, una de les víctimes col·laterals de la situació creada ha estat el futbol base, ja que la recaptació de l'amistós -uns 300.000 euros- es destina a finançar les malmeses economies dels clubs més modestos. La suma de tots aquests factors ha erosionat la postura de fermesa dels jugadors i s'han vist obligats a canviar d'opinió.
Al final, el col·lectiu de futbolistes bascos -controlat per les plantilles de l'Athletic i de la Reial Societat- ha decidit tornar a jugar: "Per acabar amb les interpretacions interessades i perquè la societat tingui clar que sempre estem disposats a defensar els nostres colors, en el camp o en qualsevol altre lloc". Les crítiques contra la federació es mantenen: "Només vol organitzar els partits amb l'objectiu d'aconseguir un benefici econòmic. És l'autèntica preocupació que té respecte a la selecció. Per arrodonir el pressupost anual, a la Federació Basca li resulta imprescindible aquesta font d'ingressos. I aquest motiu és el que l'empeny a fer l'esforç d'organitzar el partit, no el somni de l'oficialitat de la nostra selecció". Santiago Arostegi, president de la Federació Basca, rebutja les crítiques i es mostra disposat a "explorar una via pragmàtica" per reclamar l'oficialitat però respectant l'actual legislació, la mateixa, precisament, que impedeix el reconeixement de les seleccions basca i catalana.
Retorn a la catedral
El 29 de desembre del 2007 és la data de l'últim partit, contra Catalunya (1-1). Avui, Veneçuela visita San Mamés per enfrontar-se a una la selecció que no ha aconseguit cap de les reclamacions plantejades a la federació i que jugarà amb el nom d' euskal selekzioa , selecció basca. Un nom de consens que no agrada als jugadors -exigien el d'Euskal Herria- i acceptat per la federació, que prefereix Euskadi.
Els futbolistes volen que aquest retorn marqui un punt d'inflexió que impulsi amb més força la demanda social a favor del reconeixement internacional de les seleccions. Els jugadors admeten: "No ens veiem capaços de recórrer tot el camí en solitari". Sol·liciten l'ajut de la societat per convertir el partit en "un dia de reivindicació ". Esait, la plataforma a favor de les seleccions, ha convocat avui una manifestació a Bilbao amb el lema "Som una nació, oficialitat. Ho hem d'aconseguir. Ho aconseguirem". Des d'aquest organisme destaquen que està en joc "molt més que un partit de futbol: la fi d'un cicle per l'oficialitat i l'inici d'un de nou".
