FOT-LI POU
Esports 26/01/2014

El silenci s'ha convertit en un símptoma

i
Joan Maria Pou
2 min
Rosell ha estat traït molts cops pel seu temperament.

Diuen els psicòlegs que el millor que pot fer una persona quan té un problema greu és parlar-ne amb claredat, que quan un passa per una situació angoixant verbalitzar-ne les causes amb sinceritat és el primer pas necessari per trobar la solució. No parlar d'alguna cosa es converteix en un símptoma. Sembla que aquestes afirmacions també són vàlides per explicar què ha passat al Barça els últims anys. Totes les situacions conflictives que ha viscut el club des que Sandro Rosell va arribar a la presidència s'han gestionat d'una manera semblant: molts silencis, massa mitges veritats, unes quantes mentides piadoses, un grapat de mentides sense pietat i enormes problemes per explicar tantes contradiccions. Si el caràcter d'un entrenador marca clarament el tarannà d'una plantilla, la manera de fer d'un president també determina en bona part l'estil d'un club. Sandro Rosell ha funcionat des del primer dia amb un temperament molt personal caracteritzat sobretot per la voluntat de no explicar les coses tal com eren. Massa promeses i compromisos inassumibles durant la campanya electoral van derivar en acords inconfessables que es van intentar amagar i que es van acabar convertint en un símptoma. La Grada Jove, la lletra petita de l'acord amb Qatar i sobretot els contractes de Neymar han minat la credibilitat d'un president incapaç de comunicar-se amb autenticitat. Per això la millor notícia de la primera compareixença pública del nou president del Barça va ser la quantitat d'explicacions que va donar. Josep Maria Bartomeu va dedicar tot el temps que va ser necessari a detallar tot el que ha passat i està passant dins el club i que pot interessar els socis. Les claus del fitxatge de Neymar explicades fil per randa, els errors comesos els últims mesos, reconeguts, i les intencions de futur explicades amb contundència. Bartomeu va parlar amb naturalitat i per contrast amb l'anterior president va transmetre il·lusió, ganes i determinació. Ara tots els socis ja saben què es va pagar per aconseguir que Neymar jugués al Barça, ara els ha quedat molt clar que el Barça ha tret (o acabarà traient) de la seva caixa gairebé noranta milions d'euros per fitxar el brasiler. Tants mesos d'explicacions insuficients i sobretot la voluntat manifesta de manipular la realitat als propietaris de la institució han acabat amb Sandro Rosell. ¿No era més fàcil explicar-ho tot des del principi? ¿No hauria estat més pràctic i sobretot més saludable demanar al senyor Neymar pare el permís per saltar-se la famosa confidencialitat i encarar els dubtes de l'entorn des del primer moment? ¿El que van fer Bartomeu i Sanllehí divendres no ho podrien haver fet fa mesos? Neymar juga al Barça gràcies a vuitanta-sis milions d'euros. Explicar-ho amb sinceritat des del primer dia ens hauria estalviat moltes hores de teràpia. El silenci s'ha convertit en un símptoma: Rosell ja no era creïble i ha hagut de plegar. Aparentment, la lliçó està apresa.

stats