Un trident que val un imperi

Tres gols, tres davanters i tres punts. El Barça tornarà a ser campió de grup a la Champions gràcies a un triomf treballat contra el PSG (3-1). Un triomf amb la firma de Messi, Neymar i Luis Suárez, ritme sud-americà per deixar estès a terra el campió francès i superar una prova de foc. Tres gols en tres jugades aïllades, ja que el PSG va dificultar les coses al Barça marcant primer i bloquejant l’atac blaugrana durant bona part del partit. Tres genialitats per decidir el partit, sumar tres punts i inflar les veles d’un estadi entregat al talent dels seus tres davanters. Messi va empatar posant-hi la cama després d’una centrada de Suárez. Neymar va inventar-se un xut llunyà magnífic. I Suárez va cridar el primer gol a l’estadi després d’una jugada del seus companys d’atac. Un gol cridat, ja que l’uruguaià, a diferència dels seus companys de davantera, crida els gols amb la panxa, amb el cor.

La derrota a París havia complicat les coses a Europa. Un triomf contra el mateix rival posa les coses al seu lloc i carrega d’arguments un Barça atrevit amb la tàctica. Luis Enrique, intel·ligent en la lectura del partit, es va atrevir amb una defensa de tres per superar l’absència d’un lateral dret, ja que Alves estava sancionat, Montoya ja sembla exjugador i Douglas es mirarà la Champions per televisió. Condicionat per la necessitat de guanyar per ser primers de grup, Luis Enrique va demanar a Pedro i Neymar ajudes defensives, va regirar l’equip i va patir quan el PSG aturava un cop i altre el Barça. El gran mèrit de l’equip va ser el seu caràcter, la fe en el triomf i la capacitat de no defallir, ja que la defensa de tres va patir de valent amb un bon PSG, i l’atac va esberlar-se el cap topant contra la defensa francesa fins que Messi es va alliberar de la tàctica i va entrar per on va voler. El Barça, més que jugar bé, va saber competir.

El gol d’Ibra va encendre les alarmes, però el Barça va ser capaç d’empatar ràpidament en una de les poques errades d’un rival que cada any millora el nivell. La grapa sud-americana de Mascherano, Suárez i Messi va permetre capgirar el curs del partit. I Neymar va acabar d’impregnar d’optimisme l’estadi quan va fer un gol espectacular. On no arribava la tàctica hi arribava el talent individual dels davanters.

A la segona part Luis Enrique es va adonar, després de dues ocasions clares del PSG, que calia apostar per una defensa de quatre. Amb Rakitic i Xavi al camp, el Barça, ara sí, va ser superior a un rival angoixat pel rellotge. La necessitat francesa de marcar es va convertir en espais que l’equip no va desaprofitar per poder cridar el gol de Suárez. El primer d’un dels tres davanters. Tres gols, tres genis, tres punts. I la primera posició al sac.

El + vist

El + comentat