El Bernabéu va celebrar dissabte una pallissa a un ancià. El Barça ha passat de ser el bell equip acostumat a viatjar a Madrid per oferir un recital al món a esdevenir un equip vell, cansat i rebregat físicament i a la pissarra. Després d’una inversió milionària per a un procés de regeneració profunda, el projecte de Luis Enrique es va jugar la cara amb el mig del camp dels últims anys, pràcticament una defensa idèntica a la de les darreres visites i amb l’única novetat de Luis Suárez en atac. La renovació es va limitar a un porter nou i solvent, a un dels dos centrals reconvertit en lateral esquerre i al debut de l’uruguaià. El vell Barça es va arrossegar pel Bernabéu amb antigues sensacions. Les que teníem just abans del tsunami que es va aixecar a partir del 2008.
Encara estem molt lluny de la fase en què es guanyen o perden els títols, però no hi ha bons auguris. Rakitic s’ha anat desplaçant cap a la banqueta després d’un inici esperançador, el fitxatge de Vermaelen entra en qüestió perquè només l’hem vist a la seva presentació i Douglas va seguir el partit d’Alves al Bernabéu des de casa seva a Barcelona. El Bernabéu i el Parc dels Prínceps han posat el Barça al seu lloc, i de moment aquest espai és a un segon graó de les potències futbolístiques europees, tot i que manté la condició de líder a la Lliga. La bona notícia és que Luis Enrique, que ha combatut jerarquies i ha trencat dinàmiques, encara té marge per reanimar la situació i combatre els vells fantasmes. Si no se’n surt el risc és altíssim també per a la institució. El vell Barça dels despatxos i les guerres de poder traurà el cap també aquest migdia. La sentència de l’acció de responsabilitat previsiblement alterarà l’entorn i molt probablement afegirà ressentiment explosiu a les faccions enfrontades. Difícilment la decisió del jutge Martínez Borrego pacificarà la muntanya de dinamita sobre la qual ens asseiem cada dia per veure el futbol.
El president Bartomeu prepara el seu perfil de candidat Bartomeu per al 2016 i segur que ens dibuixarà un nou Barça que deixi enrere el passat de mal record. Que això sigui creïble dependrà en bona mesura del projecte esportiu i del que passi als tribunals. Si l’equip no canvia el rumb serà gairebé impossible il·lusionar els culers en un any sense fitxatges i amb el fracàs de la regeneració esportiva d’aquest estiu. Si no s’avança cap a la pau social el procés de renovació de l’equip directiu serà el més semblant a un camp de mines. Per il·lusionar no n’hi haurà prou amb una maqueta lluminosa del nou Espai Barça.
