Una estadística equivocada al servei d’un acudit sobre ficar-la
La recent portada “ Sal con huevos ” del Marca -un clàssic instantani del museu de l’extravagància periodística- podia fer caure en la temptació de creure que la premsa esportiva catalana estava al marge d’aquestes xaronades. Per sort, el diari Sport ens en vacuna avui amb una pàgina on analitza la tendència de Messi a fer més gols com més tard es juga el partit. Titular: “A Messi li agrada més ficar-la de nit”. De nou hem de treure l’humorista de casinet i ulls desorbitats: “Eh, eh, eh? Ho agafen? Ho agafen?” En aquest cas, a més, la peça està llastada per un error comú en aquest tipus d’estudis: les dades no ponderen el fet que el Barça juga molt més a les deu de la nit que a les dotze del migdia. De fet, a aquella hora del vermut, Messi tan sols ha marcat un gol: però és que només hi ha jugat un partit, segons admet el mateix diari! De fet, estirant aquesta manera creativa de fer anar les estadístiques, es pot afirmar que sempre que Messi juga a les dotze, marca. És una ràtio excel·lent. Tenint en compte que el blaugrana ha jugat 456 partits i ha marcat 387 gols (és a dir, menys d’un gol per partit), el seu 100% d’efectivitat al migdia fa que, en realitat, sigui una de les franges més convenients per al jugador. Si no fos, esclar, que tot plegat és una reducció a l’absurd. Aquest error metodològic és el mateix que fa que, de tant en tant, la Rioja aparegui com la comunitat que menys vi consumeix (pel simple fet que és la menys poblada), quan resulta evident que les dades s’han de mirar per càpita.
No deixis que la realitat t’espatlli un bon titular, diu el famós adagi. Es podria completar amb: i tampoc no deixis que una estadística rigorosa et frustri un acudit sobre tites.
