JORDI CLOS: "Un bon hotel és el principi d'un bon viatge"

Quan parla d'art, de disseny o d'hotels, el president de Derby Hotels i del Gremi d'Hotelers és un torrent inesgotable de paraules. Es va obsessionar per Egipte quan tenia 12 anys i l'obsessió roman intacta, matisada per la maduresa i falcada pels seus negocis d'èxit. "És estrany que es vengui alguna cosa al món relacionada amb Egipte o art romà i grec i que jo no ho sàpiga", assegura.

Diu que la seva mare el va deixar marxar de casa amb 15 anys. I el seu pare on era?

Era republicà i va morir a la presó quan jo tenia 4 anys. Vaig néixer de miracle, perquè el van deixar sortir de la presó dos dies i em van concebre.

De petit va passar la pòlio. Li ha portat algun problema?

Vaig estar molt fotut, no em funcionaven ni els pulmons, però em vaig recuperar i vaig fer molt d'esport. Mai no he tingut cap tipus de complex.

Parlem de col·leccionisme. Quina va ser la primera peça que vostè va adquirir?

Un uixebti, una figura de fang amb uns textos jeroglífics, molt senzill, que vaig comprar al Caire quan tenia 18 anys. Recordo l'emoció de tenir aquella peça a la mà. Vaig dormir amb ella! Vaig estar negociant tres dies i al final aquell home em va dir: "Té, emporta-te-la, però no tornis!"

Hi ha gent que no entén els col·leccionistes.

El veritable col·leccionista és aquell que és capaç d'invertir el seus recursos econòmics, el temps i el seu treball creant una col·lecció i fent-la pública. No entenc la gent que no exposa les seves col·leccions. Crec que l'art és un bé de la humanitat i que no té propietari, té un usufructuari. Per mi, l'important és que cada any passen 80.000 nens pel museu. Això és meravellós.

Per què omple els seus hotels d'obres art?

Crec que la cultura, l'art i el luxe són tres elements que formen una unitat. Si això ho transportes a un hotel, sempre recordaràs els hotels que has visitat, que són els que tenen identitat pròpia. El que no recordaràs és un hotel americanitzat estàndard.

Però als seus hotels hi ha més peces d'art que a molts museus!

Aquesta passió meva del col·leccionisme em porta a pensar que si no fos hoteler estaria fatal, perquè no sabria on posar les coses!

Què és un hotel?

Un hotel és el principi d'un bon viatge.

Què és el luxe en un hotel?

Primer, l'autenticitat dels elements amb què està construït, els mate rials, els acabats; segon, el personal, que sap com atendre't, que et coneix, que et sap satisfer, que et dóna confiança i que és professional; tercer, l'arquitectura dels edificis, com estan fets, la seva història.

En un hotel de luxe, el client sempre té la raó?

L'obsessió de qualsevol professional de la restauració és que el client estigui convençut que sempre té la raó. El que passa és que a vegades això és impossible, perquè la tipologia de client de l'hotel de 5 estrelles també ha canviat. Saber-se comportar no sempre és sinònim de diners. El client té la raó, sí, però no pots perjudicar l'entorn del teu hotel.

Dono propina a aquell grum que no vol marxar de la meva habitació?

Primer, si has de donar propina, dóna-la sempre quan arribis, no quan marxis. Immediatament tothom estarà pendent de tu! Però si la dones quan te'n vas saps que el servei que t'han ofert ha estat genuí.

El turisme ens salvarà de la crisi?

La sort és que en aquests moment de crisi hi ha un sector que aguanta i que dóna estabilitat. El turisme ha fet créixer Barcelona perquè l'ha internacionalitzat. Si Barcelona fos la que era als anys noranta el Mobile World Congress no el tindríem aquí. Però li hem posat massa traves al turisme.

Hi ha qui pensa que fem una Barcelona massa per als turistes i massa poc per als ciutadans.

Això no té gaire sentit. S'ha de gestionar bé la seva presència. A la Sagrada Família, per posar un exemple, el problema no són els turistes, són els autocars. L'antic Ajuntament no ha sabut o no ha volgut resoldre aquest problema. Alliberem la càrrega al pobre ciutadà de tenir allà 40 o 50 autobusos!

També s'ha de mirar de controlar el turisme.

Sí. Fa molts anys vaig escriure un article dient que no podia ser que la gent anés pel passeig de Gràcia en biquini i xancletes! A Barcelona tenim 14 milions de pernoctacions a l'any: els que munten el sarau són 100.000. El turisme dolent no el volem ni els veïns, ni els hotelers, ni el vol Barcelona.