Hi ha moltes maneres de copsar aquí a Londres la barreja de tradició i modernitat que li dóna aquest caràcter tan únic i intransferible. Només cal pujar a un bus vermell per trobar-te palplantats aixella contra aixella un broker de la City i un punk tardorenc de Camdem.
A mi una de les coses que més m'ho recorden és aquest costum tan pintoresc d'assenyalar les façanes amb un cercle amb fons blavós per indicar que alguna persona notable va passar alguns anys dins d'aquella llar, qui sap si a punt de descobrir un remei infal·lible o de parir una obra d'art memorable. Sí, ja ho sé, em direu que a casa nostra també ho fem, però hi ha un element diferenciador: aquí no cal que passin 150 anys per rebre aquest reconeixement. La casa de la pobra Amy que avui es desperta envoltada de flors i llaunes buides de cervesa segur que aviat tindrà el seu recordatori en forma de placa. I si no us ho empasseu acosteu-vos a Brook Street. Allà, gairebé tan enxubades com el broker i el punk del bus vermell conviuen porta per porta dues plaques blaves dedicades a dos músics certament talentosos: Georg Friedrich Händel i Jimi Hendrix. Llàstima dels dos-cents anys de diferència. Les jam sessions haurien estat acollonants .
