Àlex Casanovas

Almenys tot aquest mes, i de dimarts a divendres, l'estiu que m'espera serà principalment dedicar-me a l'obra que estem fent amb la Vicky Peña i l'Ariadna Gil: Un tranvía llamado deseo. I a l'agost aprofitaré per estar amb la família, perquè ja acumulo un any de gira per Espanya. A la gent li sembla que l'estrenem ara però, de fet, és l'última parada, aterrem a Barcelona i acabem. Hem estat a Madrid, Orense, Alacant, Còrdova... L'obra ha funcionat molt bé, tot i que fa molt de temps que la crisi s'ha instal·lat al teatre. Ja no es fan gires, es fan bolos, que són actuacions d'un dia en cada teatre. En alguns llocs, com Bilbao o Tenerife, hi hem estat algun dia més, però com que en general representem en teatres municipals, els ajuntaments no es volen arriscar a no omplir la sala un segon dia. Esperem que a Barcelona tot vagi molt bé, perquè la fem al Grec. Això és garantia d'èxit, perquè és un festival d'estiu i la gent té una certa tradició de sortir i esbargir-se. A l'agost estaré uns dies per casa, aprofitant per fer totes aquelles coses que no pots fer quan treballes. Hi ha una habitació que tinc per pintar des de fa quatre anys. I sobretot aprofitaré per carregar bateries de cara a l'any que ve. Segurament ens escaparem tres o quatre dies. Si és cap a la muntanya, anirem a la Cerdanya. I si tirem cap al mar, anirem a l'Empordà. Segur que entrarà a la nostra ruta Tarragona, on passarem uns dies amb el Fermí Fernández i família.