5/2: Em va agradar força la gala dels Gaudí
El gènere és complicat: si dónes un munt de premis, se’t farà llarga. Però els guionistes, el maquillatge i els tècnics de so també són indústria. Amb les limitacions del gènere, em va semblar una gala brillant, ben presentada i amb gent que es creia el que estava fent. I això, per al cinema català, és essencial. Algú hi va trobar a faltar reivindicació, protesta. N’hi va haver. Contra la desmesura de l’IVA cultural, a favor del suport als guions, reclamant la implicació de les televisions. Coses que importen molt al sector. Els que la van trobar a faltar pensen en una altra mena de crítica, menys professional. ¿La van trobar a faltar també al lliurament de la Pilota d’Or o a la Nit de Santa Llúcia? S’ha instal·lat una mena de pose en què figura que el món del cinema està obligat a prendre posició en debats generals. Però si Richard Gere ha actuat bé en una pel·lícula no crec que això converteixi en més valuosa la seva posició en el conflicte tibetà (tot i que la pugui compartir). O si Willy Toledo representa que fa riure en una pel·lícula, això no converteix en més intel·ligents les seves teories conspiratives sobre els atemptats de París. Quan la reivindicació esdevé una litúrgia, acaba esdevenint una rutina.
