DIETARIVV

7/2: Com més feble et veuen, més et collen

L’Estat considera que el catalanisme s’ha afeblit: la substitució d’una dinàmica d’unitat per una confrontació interna per l’hegemonia, un calendari electoral diabòlic i l’emergència de Podemos com a gran esperança blanca en serien la causa o el símptoma. Es poden equivocar en la percepció, però quan creus que l’adversari és feble tens dues opcions de moure peça. Una és aprofitar-ho per obtenir-ne un pacte en més bones condicions i l’altra collar encara més. L’Estat ha optat per la segona. No pot ser casual l’acumulació: la laminació judicial de la immersió lingüística, el recordatori reforçat de la querella contra Mas, la presentació de Catalunya com una bassa on la corrupció és estructural i central (mentre que a Espanya seria episòdica i perifèrica), la purga impresentable del jutge Vidal i fins i tot la folklòrica denúncia al govern català per fer euros falsos! Davant de la feblesa, collar més. Des de Catalunya sempre ha semblat una estratègia barroera i ineficaç, que provoca sobiranisme reactiu. Sempre s’ha dit que l’altra estratègia els seria més útil. No ho sé pas. Fins ara no els ha anat tan malament. Potser som febles precisament per això. O potser han sabut detectar les nostres febleses millor que nosaltres.

Més continguts de