“Quan els joves formen una família, els fa il·lusió tornar a fer el pessebre ”

Barcelona“És una fira que forma part de l’ADN de tot Catalunya. És la més antiga del món en tema nadalenc, i celebra 228 anys. Aquí pots trobar el que no trobaràs enlloc més, per la qualitat dels artesans i per antiguitat de les famílies”. Així, el president de l’associació de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, Albert Deulofeu, descriu les parades d’artesans que omplen la plaça Nova, als peus de la catedral. Deulofeu forma part de la quarta generació familiar que any rere any no falta a la cita.

No és l’únic que no vol perdre’s l’oportunitat de formar part de la tradició catalana. Mestre Guixà, de 84 anys, seu en un tamboret a pocs metres de la parada dels Deulofeu. Amb delicadesa i el bagatge que li donen 70 anys formant part de la fira, prepara rams de la flor de la sort. “Els productes que hem anat venent han evolucionat a pitjor. Domina el producte made in China i prolifera el que no és nostre, com l’arbre de Nadal i el Pare Noel”, explica amb certa tristesa.

Li agrada el que és més tradicional. La seva mirada ho diu tot, amb el record ben viu de quan donava un cop de mà a la seva mare amb només 14 anys. “Quan acabava el mercat, la meva mare ens comprava sabates. No donava per a més. Venir a la fira és mantenir viu el record dels anys que vaig passar aquí amb la meva mare i els germans”, recorda.

Fidel a la seva memòria, el senyor Guixà només ha deixat de venir un any a la fira. “Va ser quan va morir la mare. Era l’octubre i no estàvem d’ànim per muntar la parada”, lamenta. Però aquest va ser un cas excepcional. De fet, ni la seva estada a Suïssa durant deu anys impedia que Guixà tornés a Barcelona cada any a seure en el seu tamboret amb el so de les nadales.

Al fons, en una altra de les parades, un avi acaricia el seu nét mentre miren les figures dels pessebres. Ell mira les figures il·lusionat i és un contrast clar de l’esperit del jovent en l’actualitat. “La fira decau, ve gent gran, però els joves no estan per fer el pessebre, ni el ram de la sort, ni res”, lamenta Guixà. Tot i així, Albert Deulofeu creu que “va per etapes”: “Quan la joventut creix i forma un nou nucli familiar, una de les primeres coses que es fan és tornar a fer el pessebre”.

Clients fidels

“Una de les coses que em fa més il·lusió és veure els mateixos clients de fa 30 anys. Fins i tot vénen a buscar-me els seus néts”, explica Guixà, que va ser restaurador d’antiguitats.

Aquest és un dels problemes amb què s’està trobant Sergi Soler, que s’estrena a la Fira de Santa Llúcia. “El fet que ningú no ens conegui fa que no ens vingui tanta gent. És més dur, però ho intentem”, explica la seva germana, que li dóna un cop de mà. Han obert la parada gràcies a una idea del seu pare. Ell té familiars al mercat i el seu fill va veure una bona oportunitat per fer negoci, o almenys per deixar d’estar a l’atur, com tants joves en la seva situació. Tot i així, amb el temps que porten de fira, no són gaire optimistes. “Hem fet una inversió i pretenem recuperar-la. No volem ni guanyar diners aquest any”, comenta.

“No sabem si repetir, encara”, indica Soler. Cap dels dos germans té l’esperit de Guixà. El canvi generacional es fa notar i queda clar que l’experiència és un grau per formar part de la Fira de Santa Llúcia. “Molta gent d’aquí no sap la procedència del que ven. Fins i tot tampoc alguns firaires!”, critica Guixà.

El temporal, un obstacle

“El primer cap de setmana va ser molt dolent. Va ploure molt i no va venir ningú”, lamenta el jove paradista. En aquest sentit, Deulofeu explica: “La llevantada va obligar a tancar abans, tant dissabte com diumenge. A més a més, dimarts el vendaval ens va obligar a tancar la fira”. “Aquí passes fred, passes de tot”, conclou el senyor Guixà. Les previsions d’èxit es fan esperar. De tota manera, el president de l’associació creu que, “tot i la meteorologia, en els dies que ha fet bo la fira ha anat prou bé, dins el context de la crisi actual”. Sobretot, una de les coses que manté dempeus les parades de Santa Llúcia és el valor dels seus productes. “Avui mateix ha vingut gent de Texas a visitar el mercat expressament”, comenta Deulofeu.

Franco va prohibir el tió

“A l’època de Franco, vendre el tió estava prohibit”, recorda Guixà. “Persones grans, d’abans de la guerra, sabien el que compraven, però només se’n venien uns vint. Avui dia es venen a centenars o milers. D’aquesta manera, amb la fira, hem pogut anar recuperant costums catalans molt antics”, diu content.

Aquest any el mercat ha volgut fer un pas endavant, d’acord amb l’Ajuntament de Barcelona. Les casetes mostren un aspecte semblant a un poble de muntanya. Guixà critica, però, que “ningú no ha seguit les pautes”. Deulofeu pensa que “n’hi ha que tenen més encert o menys a posar-ho en pràctica; en grans col·lectius, t’arribes a trobar de tot”. En aquest sentit, Albert Deulofeu exposa: “Hi ha artesans que fem la feina ben feta, però, tot i que s’intenta controlar la qualitat del producte, és fàcil que al comitè d’experts li facin algun gol”.