El frau de Volkswagen, un engany que ha de tenir repercussions

El cas Volskwagen és un dels escàndols empresarials més importants de les últimes dècades. Encara és d’hora per conèixer les repercussions que acabarà tenint en l’empresa alemanya i les seves filials -com la Seat-, i també les que provocarà en el conjunt del sector de l’automòbil i de l’economia alemanya i europea. El que ja comença a aclarir-se, però, són les raons per les quals la marca va trucar el programari dels seus motors dièsel perquè semblés que eren menys contaminants i poguessin així ajustar-se a les normatives per rebre subvencions. Segons publicava el diari alemany Bild, un grup d’enginyers hauria confessat que van ser incapaços de trobar la fórmula que els permetés complir els límits d’emissions que fixa la normativa sense superar de molt els límits de costos que imposava l’empresa. És a dir, fer-ho bé era molt car, tant que van decidir ajustar-se als pressupostos i recórrer al programari que permetia l’engany.

És una explicació que sembla bastant plausible i que obliga a qüestionar a fons el compromís real de les empreses i els governs en el combat contra el canvi climàtic. A menys de dos mesos de la cimera de París, que hauria d’aconseguir el compromís de reduir les emissions contaminants per evitar que el planeta s’escalfi més de dos graus, és frustrant veure la falta d’ètica de les empreses que, com Volkswagen, només busquen el benefici i enganyen el consumidor fent-se passar per ecològiques; i també la hipocresia dels governs que creen normatives i regulacions que després no compleixen ni fan complir.

De tota aquesta crisi que encara no ha fet més que començar se’n pot concloure que l’energia neta és molt més cara del que s’havia dit. Potser sí. Però això no pot servir d’excusa. La tecnologia pot resoldre moltes coses si hi ha realment interès i es posen els recursos necessaris en investigació. I potser l’interès augmentaria molt si dels beneficis empresarials se’n descomptessin els danys ambientals. Potser ja és hora d’apostar seriosament pels cotxes híbrids i elèctrics. O pel transport públic i un canvi de la mobilitat mundial. Sigui com sigui, estem abocats a apostar per l’energia neta. És una aposta indefugible.