Un globus gran i que no és d’or, precisament

A vegades la vida imita les sèries. No és que la política catalana hagi produït encara un diàleg digne de Sorkin, però l’emoció del 9-N semblava treta dels capítols més feliços, lacrimògens i patriòtics de The West Wing, amb tocs d’èpica d’ Adams. Darrerament, però, el desastre portat fins a vostès, gentilesa de CDC i ERC, és de tal magnitud que les ombres malèfiques que enfosqueixen el cel de Washington a la capçalera de House of Cards ja cobreixen l’estàtua de Rafael Casanova i ens amenacen sense sol 300 anys més. Mentrestant, al canal d’esports, després d’haver dit “No tenia intenció d’anar-me’n”, en el capítol d’ahir sentíem Messi dient “No sé ni on seré l’any que ve”. I a Disney Channel un futbolista rebia un premi bramant sense venir a tomb. Quin globus.