L’actualitat, sobretot la monàrquica, ha fet que fins avui no escrigui sobre un documental que va emetre TV3 fa una setmana. No vull deixar de fer-ho perquè relata una vivència extraordinària, carregada d’amor, de tendresa i d’alegria. Es titula Seleme Seleme, de la directora Alexandra Rozas, i el trobareu a la web del 3alacarta. Aneu alerta si hi feu el xafarder només uns minuts: hi quedareu enganxats i no el podreu deixar de mirar. Seleme Seleme és meravellós per dos motius. El primer, per la història. Explica el cas del Miquel, un nen adoptat a Etiòpia. Un cop aquí, els pares intueixen que el Miquel tenia dos germans més. Al cap d’un temps, tornen a viatjar a Etiòpia i comproven que era el mitjà de tres germans orfes. El seu oncle, com que no els podia mantenir, en va donar un en adopció. L’oncle veu com l’oportunitat que els brinda la nova família del Miquel pot ser bona per als altres dos nens. Després de molts tràmits, aconseguiran adoptar-los i que el Miquel es retrobi amb els seus dos germans: el Manel i el Joan. El tarannà dels tres nanos és una delícia televisiva que no para d’emocionar-te.
El segon motiu pel qual aquest documental és meravellós és per com està explicada la història, que és el que realment t’atrapa. No hi ha veu en off fent una narració clàssica cronològica ni es perd el temps donant detalls de les circumstàncies de la nova família. Tot s’explica amb imatges i gravacions domèstiques i l’important són els nens. Primer el Miquel, el seu procés d’adaptació, el vincle amb els pares adoptius i com de mica en mica es va descabdellant la trama dels germans. Anem descobrint l’alegria i la intel·ligència del Miquel, que es guanya l’espectador amb escassos minuts. I a partir d’aquí vivim els viatges a Etiòpia amb emoció, inquietud i impacte. Tot succeeix davant les càmeres amb una familiaritat i naturalitat increïbles. I amb una sensibilitat exquisida i alegra. El millor és com la discreció de l’objectiu capta el retrobament i la relació entre tres germans que han estat tant temps separats i el procés de la seva adaptació a les noves circumstàncies. Se’ls grava respectant el seu espai per refer vincles, sense la intervenció d’un adult que entorpeixi el relat audiovisual. No cal que s’expliqui res perquè el que t’estan dient cadascuna de les imatges i escenes és mil vegades més potent i més carregat de significat. Seleme Seleme és un obsequi televisiu com pocs. I el regal més valuós i fascinant per quan el Miquel, el Manel i el Joan es facin grans.
