CRÍTICA TV

La imatge dramàtica de les dones

Compreses que fan molta olor perquè ningú no noti la pudor, tampons superabsorbents perquè la sang no traspassi, bolquers ajustats per fer front a les pèrdues d’orina sense deformar els pantalons, pomades que alleugen unes insuportables picors vaginals i sabons per higienitzar —pràcticament desinfectar— les parts íntimes. Desodorants transparents que amaguen les marques de suor a la roba, cremes que faciliten la lubricació i que combaten la sequedat vaginal, ungüents que aturen les estries a la pell, cremes contra la flaccidesa, una pomada definitiva per acabar amb les profundes clivelles als talons, medicaments per als gasos que inflen la panxa de les dones, píndoles per anar de ventre, remeis per als turmells inflats i coles adhesives per fixar la dentadura. Observeu atentament qualsevol pausa de publicitat llarga i fixeu-vos, acumulant els anuncis dirigits a les fembres que miren la tele, quina és la imatge resultant. Fem pudor, tenim pèrdues de diferents líquids, necessitem apòsits de cel·lulosa de tota mena per aturar la nostra brolladora i incontrolable naturalesa, més que netejar-nos sembla que ens hàgim de fumigar o purificar, i les parts íntimes estan associades a tota mena de mals molestos. No hi ha cap racó de la nostra anatomia que no tingui desperfectes i requereixi reparacions immediates. Tot se’ns infla o ens cau. El nostre ventre és retratat per dins i per fora. O són les estries o són els gasos. La cel·lulitis o el restrenyiment.

Els espectadors, homes i dones, hem assimilat a poc a poc aquest bombardeig de productes com si fossin d’ús massiu i imprescindible. I ho veiem amb molta normalitat. Dones cada vegada més joves anuncien aquests productes i intenten accentuar la sensació de necessitat.

No s’hi pot fer res. Són productes aïllats i els seus anunciants tenen dret a publicitar-los. Però la mirada transversal a tots aquests microrelats sobre la feminitat permeten dibuixar quina és la imatge de la dona arribats a aquest punt.

En tots aquests anuncis hi apareixen dones insegures, que tenen por d’afrontar el dia a dia per culpa del seu cos. Dones problemàtiques, defectuoses, desorientades. Dones que intenten assolir (amb frustració assegurada) uns ideals estètics impossibles. La nostra imatge acaba sent tractada pels mitjans amb una indulgència que fa fàstic, perdonant-nos amb resignació i bons productes els defectes que hem estat incapaces d’evitar. En definitiva, som dones que constantment som avaluades des d’una mirada masculina.

Més continguts de

El + vist

El + comentat