Alisher B. Usmanov: el magnat rus amo del 10% de Facebook

MoscouAmb ulleres d'aviador i un vestit 'vintage', Alisher B. Usmanov no corre el risc de ser confós amb un inversor d'alt risc a Silicon Valley. Però tot i això, aquest magnat rus de l'acer està a punt de guanyar milers de milions de dòlars en l'oferta pública inicial d'accions de Facebook aquesta setmana, quan finalment la plataforma entrarà a borsa. Tot i el seu posat, Usmanov juga a la mateixa lliga que molts dels primers partidaris d'aquesta xarxa social.

Usmanov, un magnat de la comunicació i de la indústria que ha demostrat tenir una habilitat especial per treure rèdit de les oportunitats que apareixen enmig d'un desastre financer, està recollint els fruits d'una aposta ambiciosa a Facebook feta enmig de la recessió econòmica mundial el 2009.

Mentre d'altres inversors exigien llavors termes més durs, Usmanov i els seus socis van demanar només comprar un 10% de l'empresa i renunciar al seu dret a vot en el consell liderat pel fundador i director executiu de Facebook, Mark Zuckerberg.

Usmanov però, en només tres anys, ja ha guanyat la partida. Ara per ara, les inversions russes de 900 milions d'euros –fetes a través de dues entitats, Mail.ru i Digital Sky Tecnologies– pujaran a més de 6.000 milions d'euros quan Facebook entri a borsa, segons el punt mitjà del rang de preu que els banquers de la xarxa social han establert per a les seves accions: de 34 a 38 dòlars.

Usmanov, de 58 anys, va començar la carrera empresarial en el negoci de la bossa de plàstic després de ser criat en una part remota de la Unió Soviètica. El 1998, amb la crisi del ruble, va adonar-se dels beneficis d'actuar amb valentia quan hi ha terratrèmols financers.

“La meva teoria sobre les crisis és que has d'utilitzar-les per crear-te un marge addicional”, explicava aquesta setmana en una entrevista per telèfon. “Necessites copsar quan el moment del creixement està arribant, i invertir just abans que això passi”.

Zuckerberg va dirigir-se als inversors russos el 2009, en una reunió discretament planejada per Goldman Sachs. Altres fonts de finançament s'havien desinflat llavors per culpa de la crisi. I, per causa de la popularitat dels jocs socials 'online' a Rússia, els inversors locals tenien sentit del valor de les xarxes socials i estaven disposats a pagar més que la resta per participar a Facebook. 

Els russos també estaven disposats a acceptar una altra condició important de Zuckerberg: tot i posseir un 10% de l'empresa, no tindrien dret a vot ni seient al consell. Tampoc no tindrien veu ni vot sobre les polítiques de privacitat del lloc ni del seu organigrama, per preservar, així, la independència en un moment en què Facebook comença a tenir influència en la política domèstica russa.

Usmanov, que és proper al Kremlin, no ha dubtat en cap moment a fer servir els seus mitjans de comunicació per donar suport al govern. El desembre passat va acomiadar el director i l'editor d'un dels dominicals més respectats de Rússia, el 'Kommersant Vlast', després que publiquessin proves detallades del frau electoral durant les eleccions parlamentàries. Usmanov va al·legar que no havia acomiadat els directius per la cobertura política en si, sinó per publicar una imatge deformada i insultant de Vladímir Putin, llavors primer ministre i actual president de Rússia.

Però Usmanov ha reiterat, des que va comprar part de Facebook, que els seus tractes amb Zuckerberg són purament comercials. “Els nord-americans van començar a invertir a l'estranger després de 100 anys d'haver desenvolupat el capitalisme”, argumentava. “Nosaltres ho estem fent després de 20 anys”.

Els detalls precisos de la propietat russa a Facebook són difícils d'avaluar. Les inversions es van fer durant més de dos anys, tant per part de Mail.ru (propietat d'Usmanov) com pel fons d'inversió Digital Sky Techonolgies (DST), a càrrec d'un conglomerat propietat de Yuri Milner. Tot i que Usmanov n'és el patrocinador principal, altres inversors hi estan involucrats.

Milner es va reunir amb Zuckerberg el 2009, abans de la primera inversió, però Usmanov mai hi ha parlat. Milner va dir llavors que el seu interès per les xarxes socials venia pels coneixements adquirits a DST i perquè va veure que el mercat rus d'internet estava en auge. El 2005, DST va començar a invertir en companyies d'internet a Rússia i Europa de l'Est, on, com en regions d'Àsia, la gent va enganxar-se ràpidament als jocs de rol 'online' i als intercanvis de béns virtuals, més de pressa que als Estats Units.

Llavors, el mercat de la premsa escrita ja estava en plena crisi, cosa que, sumada al llegat de la desintegració soviètica i al control polític als diaris nacionals, deixava un espai lliure als mitjans de comunicació de masses 'online', com les xarxes socials. Milner argumenta ara que en aquell va veure com a futur model de negoci un espai virtual que viu gràcies a petits pagaments d'un gran nombre d'usuaris. “En aquell moment, jo era probablement la persona més informada del món sobre la monetització de les xarxes socials”, explicava aquesta setmana.
 Curiosament, Rússia és un dels pocs mercats importants que Facebook encara no domina, per la forta implantació d'empreses locals com Vkontakte i Moi Mir. 


Usmanov considera que, després de la sèrie d'inversions a partir del 2009 fins al 2011, tant ell com el senyor Milner tenen la propietat del 9 per cent de Facebook, però que mantindran al voltant del 4,5 per cent de l'empresa després de l'oferta pública a borsa inicial. La resta d'accions que originàriament controlaven han anat a parar a d'altres inversors, clients de DST i entitats corporatives.