Andrés M. Díaz: “El govern mexicà és còmplice de les desaparicions forçades”

Ciutat de MèxicEl Centre de Drets Humans Miguel Agustín Pro Juárez (Prodh) va néixer el 1988 per donar suport a les víctimes de violacions dels drets humans al país. Avui té estatus consultiu davant les Nacions Unides.

Des de quan hi ha desaparicions?

Les primeres desaparicions les registra el Comitè Eureka a finals dels 70, amb 500 desapareguts fins llavors. Però a partir del 2006 s’accentuen per la guerra contra els narcos.

¿Com va ser la guerra bruta a Mèxic contra les guerrilles?

Té a veure amb la suposada obertura democràtica dels anys 80, quan es funda el Partit de la Revolució Democràtica. El context era molt repressiu contra les classes humils i populars i la desaparició forçada era comuna. Però la política de seguretat del govern de Felipe Calderón augmenta exponencialment els casos. Els estats s’han vist obligats fins i tot a incloure la desaparició forçada al Codi Penal. El problema és que el govern fa servir altres termes per reduir les xifres de desapareguts: “no ubicat”, “segrestat”, “privat de llibertat”.

I el banc nacional de registre?

Hi ha una base de dades d’ADN. Diuen que està articulada a nivell nacional, però no en tenim la certesa.

Llavors, ¿quina és la implicació de l’estat en les desaparicions?

Des de la guerra bruta a Guerrero contra guerrilles comunistes com la de Lucio Cabañas fins als 70 i 80 tenim xifres que arriben fins a les 3.000 desaparicions forçades perpetrades per l’estat. Quan desapareix la Direcció Federal de Seguretat, molts d’aquests agents passen a les files dels narcos. És a dir, el seu know-how passa a integrar la il·legalitat.

¿Quina diferència veu entre l’actual govern i l’anterior?

És un problema d’estat: tots dos han sigut còmplices de les desaparicions forçades. Han sigut incapaços d’eradicar-les. La corrupció de l’estat va més enllà de partits i demostra complicitat pel fet d’estar al poder.