Bielorússia s’erigeix com a mediador entre Moscou i Kíev
El president Lukaixenko vol rentar la seva imatge autoritària
BarcelonaEl president de Bielorússia aprofita el conflicte d’Ucraïna per reivindicar-se com a líder regional fiable. El règim bascula entre la dependència econòmica de Rússia i la necessitat de marcar-hi distàncies per sobreviure. Durant mesos s’ha especulat sobre un contagi de la inestabilitat d’Ucraïna a Bielorússia. Però ara mateix la sensació és que el règim d’Aleksandr Lukaixenko n’ha tret profit, a escala interna i externa.
Des de l’esclat del conflicte, el president ha guanyat deu punts de popularitat i alguns inversors comencen a apreciar garanties d’estabilitat. Dijous Minsk va exercir d’amfitrió en les negociacions entre russos i ucraïnesos. La consolidació del seu paper de mediador seria una oportunitat per rentar la imatge d’un règim durant anys qualificat com “l’última dictadura d’Europa”.
Lukaixenko acaba de complir dues dècades al poder i, aparentment, res li impedirà una quarta reelecció l’any vinent. L’oposició és insignificant tant per la repressió governamental com per la incapacitat d’unir esforços. La ciutadania es resigna a la falta de llibertats per por al KGB però conscient, també, que gaudeix del nivell de vida més alt que s’ha conegut mai al país.
Però la situació és lluny de ser idíl·lica. L’enèsim crèdit rus ha permès salvar la moneda d’una nova devaluació. La inflació se situarà, aquest any, al voltant del 16%. El govern ho ven com un èxit i ho és si es compara amb les dades del 2011 i del 2012 (50-60%, la més alta del món). Amb tot, l’economia creixerà, aquest any, un 0,9%, segons l’última estimació, a la baixa, de l’FMI.
L’analista Iauheni Preiherman assegura que si el país no s’ha col·lapsat és per l’ajuda de Rússia: “Entre crèdits i subvencions energètiques, suposa un 15% del PIB”. En canvi, l’economista Siarhei Bohda evita el catastrofisme: “Tenim l’oportunitat de gaudir d’energia barata. Per què no ho hauríem d’aprofitar?” Sigui com sigui, al país hi ha un clam generalitzat de demanar reformes.
El rumb incert de les reformes
En una enquesta, el 75% dels ciutadans reclamaven canvis en la política econòmica, si bé no hi ha quòrum a l’hora de determinar en quin sentit. El 33% volen obrir-se al mercat, mentre que el 43% aposten per un control estatal més gran. Per Preiherman, aquest és el gran problema: “El 80% de la producció està controlada per l’estat. Això ens fa ser poc competitius”. I assenyala un segon mal: “Els sous són massa alts”.
El salari mitjà gairebé dobla l’ucraïnès i és superior a membres de la UE com Bulgària. “El 2013 els sous van créixer un 10-15%, mentre que la productivitat només va augmentar un 2%. Però el govern havia de compensar la crisi del 2011 i va inflar els sous”. El resultat ha sigut negatiu per a la balança comercial, ja que el consumidor prefereix productes estrangers, “de més bona qualitat”.
Lukaixenko va introduir mesures proteccionistes a l’abril. Recalcant la necessitat de “desenvolupar el mercat intern”, va imposar aranzels prohibitius a certs productes. La mesura afectava, principalment, les importacions d’Ucraïna, amb qui ha mantingut una miniguerra econòmica que s’està resolent. A la vegada, Minsk s’ha negat a trencar relacions comercials amb Kíev, tal com li exigia Moscou. Els analistes donen per fet que Bielorússia acabarà fent de “pont” entre els productes russos i ucraïnesos. “Ja ho vam fer el 2008 amb el vi de Geòrgia”, assenyalen.
Aquestes tensions aparentment contradictòries estan amplificades per l’entrada en vigor de la Unió Eurasiàtica, el 2015. En el marc de la integració, Moscou pressiona Minsk perquè privatitzi indústries en benefici d’oligarques afins al Kremlin. Lukaixenko busca alternatives i al setembre s’inaugurarà el primer fòrum d’inversions EUA-Bielorússia. Però l’opció de sobreviure sense la tutela de Moscou és inviable.
Una altra enquesta deia que només el 14% dels bielorussos defensarien el país amb les armes davant una eventual invasió russa i el 47% “s’hi intentarien adaptar”. En cas de conflicte, la batalla de la propaganda estaria perduda perquè els mitjans russos tenen més audiència que els locals. Res fa pensar en una caiguda del règim però s’acaba d’endurir la legislació antiterrorista. I s’ha comentat molt que, el Dia de la Independència, Lukaixenko s’adrecés al poble en bielorús, per primer cop en 20 anys.
