Escuts humans per protegir les ambulàncies de Gaza

GazaManu Pineda concedeix a la mort una cita diària. És un dels escuts humans que viatgen a les ambulàncies que recullen els ferits a les zones més castigades pels intensos bombardejos d’Israel. El Manu i els seus companys arrisquen la vida i no volen fer públic quan portaran a terme el pròxim servei, ni a quina zona aniran. Ho consideren una informació estratègica que no ha de caure en mans de l’exèrcit israelià, per tal que la seva missió sigui més efectiva.

El Manu viu en un cèntric apartament de la ciutat de Gaza que en gran part es finança amb les aportacions que fan els voluntaris occidentals que s’allotgen aquí durant dies, setmanes o mesos. Per a molts d’aquests activistes, Palestina és un referent central de la seva visió revolucionària o de la seva aspiració a la justícia universal.

Mentre aquest activista explica la seva història, els bombardejos sobre Gaza s’intensifiquen i deixen un balanç de més d’un centenar de palestins morts i centenars de ferits, en la jornada més mortífera des que fa tres setmanes va començar l’ofensiva. En total, han mort 1.230 persones, segons fonts palestines.

Israel va atacar “més de cent objectius terroristes”, com ara l’única planta elèctrica de la franja i cases particulars, almenys dues mesquites i el domicili d’Ismaïl Hannia, un dels principals líders polítics de Hamàs, així com una part del petit port de pescadors; fins i tot una casa veïna a l’hotel on s’allotja la premsa internacional, que per sort estava buida. Per la seva banda, les milícies van disparar més de mig centenar de coets.

El canal públic de la televisió israeliana va revelar, atribuint la versió a “un alt funcionari americà”, que la conversa que el president Barack Obama i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, van mantenir diumenge va durar 35 minuts i va ser “tensa” i “poc amistosa”. Obama li va demanar un alto el foc immediat i l’acceptació de l’acord del 2012, que preveu l’aixecament del bloqueig sobre Gaza. També li va reclamar que aturi els atacs aeris sobre la franja, però ahir Netanyahu va intensificar els bombardejos aeris, cosa que diu molt de la nul·la influència d’Obama.

Des de fa deu dies al Manu li assignen unes hores diàries a les ambulàncies. Hi ha altres voluntaris de Veneçuela, Suècia, els Estats Units, Austràlia, França i el Regne Unit. “Ahir [dilluns] els drones van disparar tres coets al voltant del meu cotxe quan em dirigia a començar el meu torn. Van ser tres avisos de l’exèrcit. Ha estat el cop que m’han avisat més directament”, diu aquest malagueny de 48 anys.

“El meu objectiu no és fer una crítica a Israel sinó als governs occidentals que donen suport a les polítiques d’Israel. És important no rebre ajudes institucionals perquè aquesta mena de suport coarta la llibertat d’expressió i no permet parlar amb claredat”, explica el Manu.

En el seu cas, el voluntari es finança amb l’ajuda del “salari” que la seva dona li cedeix, tot i que es tracta d’una quantitat “insuficient”. “Recaptem una mica més amb concerts, però hem de portar una vida austera. Bàsicament mengem hummus i falàfel, dos plats força assequibles. Considerem que això és preferible a rebre subvencions que acaben condicionant la teva feina. És un avantatge”, afirma aquest malagueny.

Algunes vegades hi ha hagut malentesos. “L’ambaixador de Palestina a Madrid no tenia un bon concepte de mi fins fa un temps perquè deia que jo donava suport a Hamàs”, admet l’activista, que recorda que es va reunir amb Mahmud al-Zahhar (un dels principals líders polítics de Hamàs). “Em va començar a parlar de l’islam i de la seva expansió arreu del món. Llavors jo el vaig aturar i li vaig dir que era comunista i ateu, i que no m’interessava parlar de religió sinó de política. Ell ho va entendre i ho va acceptar amb naturalitat”, explica el Manu.