Internacional 11/12/2013

Gervasio Sánchez: "La línia entre informació i propaganda és fina"

Trenta anys de carrera en grans conflictes de tots els continents l'avalen. El periodista fa de portaveu dels familiars de Javier Espinosa i Ricard Garcia-Vilanova

Cristina Mas
2 min
Gervasio Sánchez ahir a la roda de premsa de Madrid.

Quin paper juga en el món d'avui el periodisme de guerra?

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Cada vegada és més necessari perquè els conflictes al món afecten milions de civils. A Síria s'ha vist que si s'imposa una apagada informativa els conflictes encara es fan més dramàtics.

Però els activistes sirians de seguida es van posar a documentar en vídeos els atacs del règim per fer saber al món el que passava i saltar-se la censura. Què aporta un periodista sobre el terreny? Compensa córrer el risc?

El que compta és el rigor. I per això calen professionals especialitzats com el Javier, el Ricardo o el Marc, que són tres exponents clars del periodisme amb majúscules. Els conec, conec els seus currículums i sé que em puc refiar de la seva feina. En una guerra, la frontera entre la informació i la propaganda és molt fina.

A la guerra de Síria no hi ha lleis que valguin: armes químiques contra civils, segrestos de periodistes, atacs al personal humanitari...

L'últim informe de Reporters Sense Fronteres es pregunta si fer de periodista a Síria és una missió impossible. En un conflicte sempre assumim riscos, com els bombardejos o els franctiradors, però l'amenaça d'un segrest no et deixa treballar. De fet, no et pots ni moure perquè qualsevol et pot delatar. Això té un impacte molt greu en la cobertura d'aquesta guerra. Els primers segrestos van començar fa cosa d'un any i els més recents són de fa un parell de setmanes. S'ha convertit en una pràctica sistemàtica que fa molt complicada la nostra tasca.

Per què segresten periodistes? Què volen aquests grups?

És molt difícil de dir. A ells els han segrestat gent del mateix bàndol amb el qual treballaven. No sabem quines són les seves motivacions. Els que han capturat el Javier i el Ricard no han plantejat cap reivindicació, ni política ni econòmica. Diuen que els volen investigar, que no es creuen que siguin periodistes. Però no calen mesos per esbrinar si algú és periodista o no, i menys en aquests casos. La veritat és que no sabem per què els retenen ni què esperen obtenir a canvi.

¿És el conflicte més perillós per a la premsa que recorda?

Entre 150 i 200 periodistes han mort a Síria i una vintena estan retinguts. Potser pel que fa als segrestos sí que no coneixem altres llocs on hagin sigut tan sistemàtics. Els més perillosos que recordo són l'Iraq i Somàlia: hi van morir molts companys. Síria s'està convertint en un precedent molt perillós, una guerra on no es respecta cap norma i tot passa en la més absoluta impunitat. Tant de bo s'acabi aviat.

stats