UNA ALTRA RESPOSTA A LA CRISI

Islàndia lluita amb pocs resultats contra els banquers corruptes

La fiscalia reconeix els entrebancs legals quatre anys després de la fallida

ANDREW HIGGINS ('The New York Times')

Com a cap de policia durant 11 anys d'un petit poblet de pescadors, Olafur Hauksson va arribar a entendre la mentalitat bàsica d'un criminal. El típic malfactor "sap clarament quan ha creuat la línia vermella" i generalment veu "la diferència entre el bé i el mal", explica tot recordant les múltiples trobades amb delinqüents d'estar per casa.

Però avui en dia a aquest expolicia corpulent de 48 anys li treuen el son uns criminals molt diferents. Convertit en fiscal especial, dirigeix des de Reykjavík una de les investigacions més dures contra els banquers que van propiciar l'inici de la crisi el 2008. Hauksoon, per primer cop, s'enfronta a sospitosos que "no són conscients de quan van creuar la línia vermella" i "defensen en tot moment les seves accions".

Amb l'economia global lluitant encara per recuperar-se del crac financer de fa cinc anys, els governs d'arreu del món han estat criticats per no castigar els banquers davant la magnitud de la catàstrofe. Però fins i tot a Islàndia, un país de només 320.000 habitants que ha perseguit els directius financers amb molta més fal·lera que la majoria de països europeus, obtenir condemnes penals està sent més que difícil.

Els ciutadans perden la paciència

L'hostilitat pública contra els banquers a Islàndia és tan gran que "és més fàcil dir que ets un traficant de drogues que no pas un banquer", explica Thorvaldur Sigurjonsson, exdirectiu de Kaupthing, una de les entitats financeres que es van esfondrar. L'oficina del fiscal Hauksson l'ha cridat per interrogar-lo, però no se li ha imputat cap càrrec. De fet, d'ençà que fa quatre anys el Parlament va passar una llei per nomenar un fiscal especial per investigar els acusats d'haver portat el país a la bancarrota el 2008, només s'ha condemnat un grapadet de banquers.

La coalició d'esquerres que governa el país des de la fallida admet que les investigacions avancen a poc a poc, però demanen paciència. Argumenten que el procés ha de seguir la llei en lloc de passions venjatives. "No perseguim la gent només per satisfer la ràbia de la població", diu Steingrimur J. Sigfusson, ministre d'Indústria islandès, extitular de Finances i líder del Moviment Esquerra-Verds, que forma part de l'executiu de coalició.

Hardur Torfa, un popular cantautor que va liderar les protestes del 2008, reconeix que "la gent s'està impacientant" però afegeix que han d'acceptar que "això no és la Revolució Francesa". D'altres, però, són menys pacients. "Tot el procés és massa lent", diu Thorarinn Einarsson, activista d'esquerres. "Només demostra que els banksters són impunes al que facin".

Hauksson també reconeix que està frustrat per la lentitud del procés, però veu vital cenyir-se a la legalitat. Part de la dificultat per jutjar els banquers, diu, és la dificultat de discernir legalment que constitueix una ofensa penal en finances. "L'avarícia no és un crim. Però la qüestió és: on porta l'avarícia?"

Segons el fiscal, generalment és fàcil demostrar que els banquers van violar les seves normes internes, però "com en la majoria de casos relacionats amb robatori o frau, el més difícil és provar l'intent". Per facilitar les coses a Haaukson, el Parlament va modificar una llei per permetre als investigadors accedir a la informació confidencial dels bancs. També més de 120 persones ja treballen en aquesta fiscalia especial, que de moment només ha aconseguit una condemna simbòlica per al primer ministre de la crisi, Gert Haarde, per no haver informat de l'abast de la fallida.

Més continguts de

El + vist

El + comentat