‘Momentum’ pel canvi climàtic
L’abaratiment de les renovables i la nova actitud de la Xina i els EUA obren el camí al canvi energètic
BarcelonaEl clam de l’ONU -i de centenars de milers de manifestants- aquesta setmana perquè els governs posin fil a l’agulla d’un nou tractat contra el canvi climàtic, deixa dues advertències clares: la població mundial és més conscient que mai que aturar l’escalfament global és una urgència ineludible i s’ha cansat d’esperar que els governs actuïn. Si no s’afanyen, l’acció social i la iniciativa privada els passarà al davant. Entre els molts anuncis que es van fer en el marc de la cimera sobre el canvi climàtic a Nova York n’hi havia un de sorprenent: la família Rockefeller, hereva de l’imperi aixecat sobre el petroli i propietària d’ExxonMobil, Chevron i altres empreses petrolieres, es va comprometre a “desinvertir en combustibles fòssils i reinvertir en energies netes” unint-se al moviment Divest-Invest (impulsat per universitaris nord-americans), que en els últims tres anys ha aconseguit el compromís de 180 entitats i 650 individus de “desinvertir” un total de 50.000 milions de dòlars en les energies contaminants.
“La solució al canvi climàtic vindrà de bracet de la tecnologia i la protagonitzaran les empreses i no els governs”, assegura l’exdirector de la revista World Watch, José Santamarta, que acumula més de 20 anys en els moviments mediambientals i és assessor d’empreses d’energies renovables. Un discurs que coincideix amb el de l’exvicepresident nord-americà Al Gore, que expressava fa poc a la revista Rolling Stone el seu convenciment que l’abaratiment de les energies renovables pronostica una transició energètica més ràpida del que s’havia imaginat. Segons Al Gore, la competitivitat de les energies netes està portant les grans empreses de combustibles fòssils a “discutir obertament les seves pors que la seva principal activitat acabi en una espiral mortal”.
Davallada del petroli
Tot i així, l’optimisme encara es veu desmentit per les dades. Tot i que en països concrets com Alemanya ja arriben al 37%, a escala mundial les renovables representen només un 3,5% del total de fonts primàries d’energia, segons dades de l’Agència Internacional d’Energia (IEA). Cal destacar, no obstant, la davallada que ha patit el petroli des del 46% de les energies primàries que representava el 1973 fins al 31,4% actual. El gas natural, però, ha crescut del 16% al 21% en el mateix període, i el carbó, el combustible que més contamina avui, ha passat del 24,6% al 29%. Alhora, les emissions de CO no han parat de créixer, i van assolir un nou pic el 2013, amb la Xina com a principal responsable.
La crisi desplaça les prioritats
Més enllà de la davallada momentània d’emissions l’any 2009, per la caiguda en la producció, la crisi econòmica ha tingut un impacte negatiu en la lluita contra el canvi climàtic perquè ha desplaçat les prioritats polítiques, sobretot a Europa, que fins ara liderava aquest combat. “El canvi climàtic ha passat a un segon ordre en l’agenda política dels governs”, apunta Santamarta. La UE va renunciar a principis d’any a establir objectius vinculants en l’ús d’energies netes cap al 2030, pressionada pels estats i pel “discurs d’«ara no es pot» perquè cal centrar-se en la recuperació econòmica”. Són paraules de la responsable de canvi climàtic de Greenpeace, Tatiana Nuño, que reclama als líders europeus “més ambició” aquest octubre per fixar “un 55% de reducció de les emissions per al 2030, en lloc del 40% previst”, i objectius d’energies renovables “vinculants per països”.
Però la UE no és l’única que ha refredat la lluita contra l’escalfament global. El nou govern d’Austràlia, que va enviar una segona espasa a la cimera del clima de l’ONU, també ha fet marxa enrere en els seus compromisos de reducció d’emissions eliminant la taxa que les gravava. El Japó va anunciar que augmentaria les emissions per compensar la pèrdua de la central nuclear de Fukushima. Malgrat tot, el govern japonès s’ha dedicat els últims mesos a signar acords bilaterals amb diversos països per comprar drets d’emissió. La Xina i l’Índia, a més, continuen elevant el seu CO a l’atmosfera.
Signes per a l’optimisme
Però de la Xina, responsable del 26% de les emissions de CO mundials, segons l’IEA, n’arriben també senyals positius, com la producció de plaques solars cada cop més barates. “La Xina, que fins ara no hi mostrava gaire interès, està treballant molt en el camp de les energies renovables”, explica l’assessor en polítiques mediambientals Frederic Ximeno. A més, el govern xinès estudia imposar un màxim d’emissions, empès pels problemes de salut que genera la pol·lució a les seves ciutats, segons assenyala Nuño.
Alhora, al segon gran país emissor de CO, els Estats Units, “hi ha certa contenció de les emissions per la combinació de tres factors: la crisi, la penetració de les renovables i la substitució de part del petroli pel gas” a través del fracking, apunta Ximeno, que hi veu un bon senyal de cara a la cimera sobre el canvi climàtic que se celebrarà a París a finals del 2015. A més, després de la decepció d’altres projectes icona de la seva presidència, com la immigració i Guantánamo, Barack Obama s’està esforçant per aconseguir un acord per reduir les emissions de CO.
El context és, doncs, molt diferent del de la cimera de Copenhaguen del 2009, quan els líders mundials no van ser capaços d’aprovar un nou tractat post-Kyoto. I és que, mentre la lluita contra el canvi climàtic surt de l’agenda política dels estats que tradicionalment l’havien liderat, “les dues potències que van bloquejar aquell acord -la Xina i els EUA- són les que ara s’estan movent”, apunta Ximeno. “Això obre una finestra a l’esperança d’un acord a París 2015, però jo també era molt optimista a Copenhaguen i vaig veure sortir tots els líders mundials, literalment, per la porta del darrere”, afegeix Ximeno, que va participar en la cimera com a part de la delegació del govern català.
Els 15 anys vinents, decisius
“Si algun d’aquests dos països decideix liderar la revolució energètica i apostar per les renovables, generarà ocupació i abaratirà costos”, i pot empènyer la resta del món cap aquí, assenyala Nuño. Santamarta, en canvi, està convençut que el fre al canvi climàtic “no vindrà de cimeres governamentals, sinó de les solucions tecnològiques que permetin fer competitives les fonts alternatives d’energia”. Com sigui, l’ajudant del secretari general de l’ONU Robert C. Orr va ser contundent: “Si no canviem el model d’inversions en els 15 anys vinents viurem un catastròfic canvi climàtic”.
