Sud-àfrica vol crear jutjats només per a negres

JohannesburgEl govern de Sud-àfrica ja fa cinc anys que intenta regular els antics tribunals tradicionals, però topa de ple amb un fort rebuig social i polític. Aquests jutjats imperen en les zones més rurals i, si la regulació tirés endavant, només tindrien jurisdicció per a la ciutadania negra. A més, són uns tribunals que discriminen la dona, ja que la tracten com a menor d'edat.

Des del 2008, quan es va presentar l'avantprojecte de llei, s'ha debatut en comissions i audiències públiques, sense haver silenciat les crítiques, i recentment el govern ha manifestat que recuperarà l'esborrany, a l'espera de saber si la tramitació arribarà a temps abans de les eleccions legislatives, previstes l'abril del 2014.

La tradició, l'aïllament i les grans distàncies d'aquest país dos cops més gran que la península Ibèrica han facilitat que la població rural pobra, sinònim de negra, continuï solucionant els seus conflictes a través de la mediació del cap de la tribu, que jutja i condemna basant-se en la moral i els costums.

Discriminació de la dona

El projecte estableix l'equiparació d'aquests tribunals ara per ara informals i la justícia ordinària, amb la particularitat que només estarien obligats a sotmetre's a 18 milions de negres residents en àrees rurals. El govern justifica que és la manera de garantir que aquests jutjats encaixen en els valors constitucionals, però de moment només ha convençut la Cambra Nacional dels Líders Tradicionals, que veu en la iniciativa el reforç del seu paper de jutge i alhora dels "valors africans de la restitució i reconciliació en lloc del càstig de la justícia occidental".

I aquí hi ha part de la controvèrsia. Un amplíssim ventall d'associacions critiquen que el projecte dóna un poder "autocràtic" a aquests líders que tracten la dona com una "menor d'edat". Aninka Claassens, investigadora de la Universitat de Ciutat del Cap i autora d'un estudi sobre el projecte de llei, apunta que no s'han previst mecanismes de control per acabar amb els "abusos" dels caps tribals.

En les audiències públiques, alguns ciutadans han denunciat que es burlen de les dones i els gais, extorsionen amb impostos i imposen multes excessives. En aquest sentit, l'experta adverteix que als tribunals tradicionals s'obliga la dona a estar representada per un parent, un fet que provoca que moltes callin quan es tracta d'un conflicte familiar.

Per Marthe Müller, directora del fòrum Dones Sud-africanes en Diàleg, el projecte és un "pas enrere" en tot allò aconseguit en 20 anys de democràcia. "No té res a veure amb la tradició sinó amb un poder autoritari i patriarcal" que es pretén donar als influents caps tribals, que sense complexos han demanat al govern que anul·li els drets als gais i han qüestionat la igualtat de gènere.

"Es crearà un doble sistema judicial per a negres, com ja passava durant l'apartheid, quan se'ls considerava ciutadans de segona", denuncia Claassens, que lamenta que el col·lectiu no podrà triar quin sistema judicial volen, ja que pel fet de ser negres hauran d'anar al tradicional.

Els tribunals seran competents en els delictes d'injúries, atacs contra la propietat, robatoris i conflictes civils, però hauran de transferir a jutges professionals assassinats, divorcis i custòdia de menors. En cap cas podran dictar càstigs "cruels, inhumans o degradants", però sí imposar multes i treballs per a la comunitat sense remunerar que s'ajustin al costum. En aquest sentit, l'activista Marthe Müller diu que el "costum fa que els caps condemnin dones a treballar les seves terres gratis".