CRISI A UCRAÏNA
Internacional 01/03/2014

Ianukóvitx demana una intervenció de Moscou

El nou govern de Kíev acusa Rússia d’invasió per l’ocupació de dos aeroports de Crimea

Ana Lázaro
3 min
INCREMENTA LA TENSIÓ
 Kíev acusa Moscou d’ingerència en les protestes prorusses a Crimea.

Kíev“Rússia té el dret i l’obligació d’actuar. I com que conec el caràcter de Vladímir Vladímirovitx Putin, m’estranya la seva contenció i el seu silenci”, advertia ahir amb contundència el deposat president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, convidant Moscou a prendre una posició clara en el conflicte ucraïnès. Rússia “és un soci estratègic tant des del punt de vista econòmic com històric”, explicava l’antic home fort d’Ucraïna, tot i que puntualitzava que estava en contra d’una intervenció militar.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Ianukóvitx va fer aquestes declaracions en una roda de premsa multitudinària, des de la ciutat russa de Rostov del Don, no gaire lluny de la frontera ucraïnesa. Era la seva primera aparició pública des de la fugida de Kíev el 22 de febrer. Encara que era en territori rus, Ianukóvitx va reconèixer que no havia pogut reunir-se amb el president Putin, però va explicar que havia parlat amb ell per telèfon.

El deposat líder ucraïnès va demanar perdó a tots els ciutadans que han sofert perquè no va tenir “prou força per aturar el desordre i mantenir l’estabilitat” al país. Però lluny de disculpar-se per les 82 víctimes mortals del conflicte, Ianukóvitx va dir que tot el que havia passat era responsabilitat dels “nacionalistes i els feixistes” que havien portat el caos a la capital. “No vaig donar mai l’ordre de disparar -va insistir-. La policia no va portar armes fins al final del conflicte, quan els van atacar i es van haver de defensar dins el marc de la llei”.

També va tenir paraules dures per als negociadors de França, Alemanya i Polònia, els tres ministres d’Exteriors de la Unió Europea que van promoure un acord entre Ianukóvitx, encara president, i els representants de l’oposició. “Jo vaig creure que els negociadors internacionals eren honestos-va declarar-, però els acords no es van respectar”. I pel que fa a Washington es va mostrar taxatiu: “Els representants dels Estats Units que van fer costat a Maidan són responsables davant del poble ucraïnès”.

Respecte a la seva desaparició, Ianukóvitx va afirmar que no havia fugit, que s’havia vist obligat a marxar perquè ell i la seva família se sentien amenaçats. “Em van disparar amb armes automàtiques”, va declarar, i va relatar de manera confusa el seu periple per terres ucraïneses fins al moment que va deixar el país: “Gràcies al patriotisme dels oficials, que van complir el seu deure i em van salvar la vida”. No va explicar com, però algunes fonts indiquen que va aterrar en un aeroport militar del sud del país, escortat per caces de l’exèrcit.

Ianukóvitx va dir que estava disposat a tornar a Ucraïna quan la seva seguretat estigui garantida. L’expresident va assegurar que no es presentaria a les eleccions del 25 de maig perquè les considera il·legals, com totes les altres decisions que han pres els nous líders polítics, a qui va titllar de “bastards, violents i bandits”. Ianukóvitx es considera el president legítim del país i té la intenció “de continuar la lluita pel futur d’Ucraïna”.

Kíev acusa Moscou d’invasió

Les noves autoritats d’Ucraïna van acusar ahir Moscou d’haver envaït i ocupat militarment el seu territori. Des de primera hora del matí homes armats van encerclar els dos principals aeroports de la península de Crimea, a Simferopol i Sebastopol. El ministre de l’Interior, Arsén Avàkov, va escriure a Facebook: “Això és una provocació directa que pot portar a un vessament de sang en el territori d’un estat sobirà”.

Els esquadrons no portaven insígnies que permetessin identificar-ne l’origen, però les autoritats de Kíev van afirmar que es tractava d’unitats de l’armada russa. El Kremlin ho va desmentir, però el ministeri rus d’Afers Estrangers va reconèixer que havien desplaçat tropes en territori de Crimea per protegir “les posicions de la flota del mar Negre”. Segons un acord entre Moscou i Kíev, la Federació Russa pot disposar de la base naval de Crimea fins a l’any 2042.

El nou govern ucraïnès va enviar una nota de protesta al Kremlin per haver “violat el seu espai aeri”, i va assegurar que la guàrdia de fronteres havia comptat fins a deu helicòpters de combat russos volant cap a un dels aeroports de Crimea.

El Parlament ucraïnès també va votar ahir una resolució per demanar que s’aturi l’operació militar i es respecti la integritat territorial d’Ucraïna.

stats