Tunísia esquiva la deriva d'Egipte amb un acord fràgil

Barcelona.Dos actes diferents -de fet, enfrontats- van homenatjar ahir, a Sidi Bouzid, Mohamed Bouazizi, el jove tunisià que es va cremar fa tres anys i va detonar l'onada revolucionària al nord de l'Àfrica. Un del govern, i l'altre dels sindicats, les entitats i els partits d'esquerra organitzats entorn al Front Popular. Tota una imatge de la divisió de la societat tunisiana, tres anys després que el moviment popular acabés amb Zine El Abidine Ben Ali.

Després de mesos de paràlisi política, arran dels assassinats de militants d'esquerra -inèdits al país-, amb la Constitució encallada al primer Parlament elegit democràticament de la història de Tunísia, i una situació econòmica catastròfica, molts apuntaven que el fracàs del govern islamista per respondre als problemes que van conduir a la revolució portaria el país a una deriva com la d'Egipte, on el cop militar gairebé ha restaurat el règim de Hosni Mubàrak. Aquest cap de setmana els islamistes d'Ennahda han pactat amb l'oposició laica (que inclou l'esquerra i sectors de l'antic règim agrupats a Nida Tunis) un govern transitori per convocar eleccions l'any vinent. L'acord és fràgil, però de moment salva el més que feble sistema democràtic.

L'escriptor Santiago Alba explica des de Tunis que "enmig del retrocés general a la regió, els Estats Units i la UE tenen interès a impedir una deriva egípcia a Tunis, i això potser salva el procés constituent, tot i que en unes condicions que, en qualsevol cas, deixaran fora les demandes originals dels sectors socials que van començar la revolució el 17 de desembre del 2010".

El somni de justícia social i llibertat que va posar fi a 50 anys d'una dictadura amiga de Sarkozy va portar els islamistes d'Ennahda al poder. "Després de tres anys les coses no han millorat gens; de fet, només hem vist més crims, més terrorisme i més contraban", lamentava per telèfon Gharbi Lazhar, mestre i membre de la UGTT de Sidi Bouzid, i organitzador de la commemoració alternativa. A la ciutat que va ser el bressol de la revolució continuen les protestes: després de l'arribada dels islamistes al poder a Tunis, l'octubre del 2011, han derrocat tres governadors. "L'única garantia per continuar la revolució és el poble", conclou des de Tunis Fathi Salaui, de la Lliga d'Esquerra Obrera.