RENOVACIÓ DEL PARLAMENT

Ucraïna segueix l’estela pro Europa de la revolta de Maidan

Poroixenko i el seu primer ministre negocien per reeditar la coalició i engegar les reformes al país

La revolució iniciada a la plaça Maidan de Kíev a finals de l’any passat ha desembocat en el Parlament més proeuropeu d’Ucraïna des de la seva independència el 1991. La divisió ideològica que havia marcat fins ara la política del país -i que n’havia dibuixat el mapa amb un nord-oest prooccidental i un sud-est pro-rús-, s’ha decantat finalment per una opció clara, i la Rada Suprema, la cambra legislativa, ha girat el periscopi per apuntar a Brussel·les.

Els resultats electorals, és innegable, han estat marcats pel conflicte bèl·lic obert amb els separatistes pro-russos de l’est, però han estat avalats per l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). L’analista del Cidob Nicolás de Pedro assenyala en aquest sentit que “han sigut nets i transparents”, com demostra, al seu entendre, el fet que el partit del president, el prooccidental Petró Poroixenko, hagi guanyat de manera molt més ajustada del que es preveia.

I és que la popularitat del president s’ha devaluat força des que va anunciar l’alto el foc. L’havia acordat amb el president rus, Vladímir Putin, just després de constatar la presència militar directa de Rússia a l’interior del territori ucraïnès, i bona part de la població ucraïnesa l’ha interpretat com una rendició. Els experts, però, prefereixen parlar d’un acord fruit del “realisme”: “Poroixenko va ser conscient que si Rússia intervé directament, Ucraïna no té capacitat per resistir l’ofensiva”, diu De Pedro.

Converses

El gran avenç del Front Nacional, el partit del primer ministre, Arseni Iatseniuk, podria interpretar-se, doncs, com un suport popular a la política de “mà dura” defensada fins ara pel primer ministre. Però els analistes no pronostiquen un viratge en l’estratègia de diàleg de Poroixenko, precisament perquè no hi ha alternativa: “La solució militar és molt difícil llevat que Rússia opti per no involucrar-se més directament en el conflicte”, coincideix el professor de relacions internacionals de la Universitat Europea de Madrid Javier Morales.

Les converses per formar coalició ja han arrencat entre el Bloc Poroixenko i el Front Nacional. “Però aquestes forces no haurien de ser vistes com a adversàries. De fet, el president i el primer ministre actuals no han tingut cap desavinença greu fins ara i això és un cas únic en la política ucraïnesa; fins ara els presidents i els primers ministres sempre havien estat enfrontats”, explica a l’ARA l’analista del Centre Internacional d’Estudis Polítics de Kíev, Alla Hurska.

Una entesa molt necessària, ja que la coalició que surti dels comicis haurà d’enfrontar uns reptes enormes, més enllà del conflicte bèl·lic. El primer de tots, “l’estabilitat”, apunta l’analista del mateix think tank Serguei Sukhankin, que adverteix: “L’experiència en altres Repúbliques exsoviètiques demostra que si les intencions democràtiques no es tradueixen en una estabilització econòmica i política real, poden conduir a una reacció contra la democràcia i el liberalisme”.

L’acostament a la Unió Europea -i, de retruc, al Fons Monetari Internacional (FMI)- forçarà Ucraïna, de fet, a encarar “reformes estructurals” en tots els àmbits, especialment en la recessió econòmica i la corrupció política.

El moment de les reformes

“Ara és el moment que els líders ucraïnesos posin a prova la seva retòrica prooccidental amb reformes fonamentals”, diu l’analista del Carnegie Europe Judy Dempsey. “Era fàcil culpar Víktor Ianukóvitx de debilitar i corrompre les estructures de l’estat. Però va ser un procés en marxa des del 1990. L’equip de Poroixenko encara el gran repte de reconstruir les malmeses institucions d’Ucraïna”, afegeix.

El conflicte obert amb Moscou pel subministrament del gas serà clau en aquesta recerca d’estabilitat econòmica. Si Ucraïna pretén trobar ajuda de la UE i l’FMI per poder pagar els preus imposats pel govern del Kremlin, haurà de posar-se les piles amb aquestes reformes, sobretot si s’acaben concretant les seves aspiracions a ampliar el club de la UE el 2020. L’àmplia victòria proeuropea a les eleccions força Ucraïna a anar cap aquí. Però també forcen la Unió Europea a definir més clarament l’estratègia amb Ucraïna. Com apunta Dempsey, “la UE ha de decidir fins on està disposada a ampliar-se i, inevitablement, quin tipus de relació vol amb Rússia”.

Resultats ajustats

El fet que les milícies rebels hagin prohibit els comicis en algunes zones sota control no posa en dubte uns resultats avalats per l’OSCE. “En els districtes de l’est on sí que s’ha pogut votar els resultats han estat també ajustats entre els dos blocs, pro-rús i proeuropeu”, assegura De Pedro.

“Aquesta majoria proeuropea al Parlament ucraïnès és possible perquè la població russòfona de l’est del país s’ha quedat sense opcions polítiques que els representin, ja que els partits que fins ara ho feien, com per exemple el de l’expresident Víktor Ianukóvitx o el Partit Comunista, s’han enfonsat des de [la revolució de] Maidan”, apunta Morales.