El vot de càstig a l'austeritat deixa una Grècia ingovernable
El mapa polític que ha funcionat a Grècia en els últims 40 anys ja és història. La recepta de l'austeritat ha convertit en minoritaris els dos grans partits. Els compromisos amb la UE queden en suspens.
BARCELONA.Els grecs no van deixar escapar ahir l'oportunitat de castigar a les urnes els dos grans partits del país, els socialdemòcrates del Pasok i els conservadors de Nova Democràcia, per unes polítiques d'austeritat que estan ofegant les seves vides. Cinc anys de recessió, dos de rescat i quatre mesos d'un govern tecnocràtic no electe s'han traduït en un vot de càstig que ha redibuixat el mapa polític sorgit fa 40 anys, després de la Dictadura dels Coronels. El mes vinent l'executiu ha d'aplicar una retallada addicional d'11.500 milions d'euros per complir els termes del rescat i, amb la forta conflictivitat social que viu el país, els acords amb els creditors internacionals pengen d'un fil.
En tancar aquesta edició, amb gairebé el 50% del vot escrutat, Nova Democràcia, el partit més votat, no arribava al 21% dels sufragis. El Pasok estava per sota del 14%. Ni tan sols amb una llei electoral que atorga 50 escons extres al partit més votat es podia garantir que els dos grans partits sumessin prou diputats per formar una coalició de govern. I ni tan sols si els arribessin a sumar, amb els precedents de desercions i expulsions dels últims mesos, el nou executiu no tindria cap garantia de futur.
"Els percentatges de Nova Democràcia i el Pasok són molt més baixos del que es preveia. Sembla que no podran formar un govern d'unitat. La situació és molt inestable i està en perill el futur de Grècia a Europa", apuntava per telèfon des d'Atenes George Tzogopoulos, un analista de l'Eliamep. L'analista destacava també una abstenció del 37%, rècord pels paràmetres d'un país on fa només una dècada el vot era obligatori.
La gran sorpresa va ser la coalició d'esquerra radical Syriza, una formació nascuda el 2004, que va desbancar com a segona força el Pasok. Els socialdemòcrates es van deixar en el camí el 30% dels electors que els van votar el 2009.
"És molt important que el poble grec estigui reaccionant a tot el que passa en aquest país, a l'austeritat i els greus atacs contra els drets socials i civils", explicava ahir a l'ARA Michalis Spourdalakis, professor de ciència política de la Universitat d'Atenes. Les claus del triomf de l'esquerra radical: "Haver estat al costat dels moviments de protesta, però sense substituir-los, cridar a la unitat de l'esquerra, tenir un programa de sortida a la crisi que passa per demanar la renegociació del pla de rescat i comptar amb un jove líder carismàtic".
Escenaris
El Parlament que sorgeix de les eleccions reflecteix l'atomització del mapa polític, amb tres partits a l'esquerra del Pasok i dos a la dreta de Nova Democràcia. L'escenari més probable és que els dos grans partits reeditin la coalició de govern (la mateixa que va donar suport al primer ministre tecnòcrata, Lukàs Papadimos), si cal amb un tercer en discòrdia. La segona alternativa és una coalició de la dreta, encapçalada per Nova Democràcia i els Grecs Independents, un partit populista que es va escindir dels conservadors al febrer. Però aquesta opció requeriria que Laos (el grup ultradretà que va donar suport al govern Papadimos) entrés al Parlament. "En qualsevol cas, tot apunta que aviat tornarem a tenir eleccions", analitzava Spourdalakis.
