INICIATIVES POPULARS DIGITALS

La democràcia 'online' s'obre pas a Europa

La participació ciutadana està modificant la manera de fer política

Tenim les eines, i cada vegada són més senzilles d'utilitzar. La crisi financera, els escàndols de corrupció i de malbaratament econòmic, i l'abisme creat entre la classe política i els ciutadans han generat un clam per canviar la manera de fer política. Però les iniciatives per renovar el marc democràtic no arriben de la mà de les institucions ni dels partits polítics.

Emprenedors convertits en activistes de la democràcia participativa comencen a posar a l'abast de milers de persones la possibilitat real d'influir en la presa de decisions. L'escull és fins a quin punt els representants públics estan disposats a acceptar la redistribució de poder que suposa la democràcia participativa. A Europa ja tenim alguns exemples que han començat a obrir el camí.

Islàndia

La primera Constitució del món feta a través de 'crowdsourcing'

El 2008 Islàndia va viure una crisi financera i política en què la falta de transparència i la corrupció van fer que els islandesos s'adonessin que totes les institucions en les quals havien confiat els van fallar de cop. D'aquí va sorgir el moviment ciutadà que reclamava començar de zero, i que ha liderat durant cinc anys la redacció d'una nova Constitució a través d'internet. Birgitta Jónsdóttir, activista, diputada des del 2009 i impulsora d'aquest moviment, explica: "No volíem una Constitució plagada de llenguatge burocràtic, sinó feta de manera que pogués entendre-la tothom. La Constitució és el gran acord social, defineix en quin model de societat volem viure, i la gent que es preocupa per la societat hi ha de poder dir la seva."

Tot i que Islàndia té poc més de 300.000 habitants i un 94% de la població té accés a internet, el procés no ha estat fàcil i se'n desconeix el final. Primer es van triar 1.000 persones a l'atzar a partir del cens, i tenint en compte l'equilibri de gènere, de franges d'edat i l'origen territorial. D'aquestes, 520 van presentar-se voluntàriament per desenvolupar la proposta, que durant dos anys es va debatre a través de xarxes socials. El 2010 els islandesos van votar en referèndum un grup més reduït de 25 persones, que van ser els encarregats de redactar un esborrany de la nova Constitució i presentar-lo al Parlament.

El text tenia 114 articles que els ciutadans van poder aprovar en referèndum, i es considera la primera Constitució del món feta a base de crowdsourcing. Però els dos grups majoritaris a la cambra van ajornar el debat pels nous comicis. El Parlament escollit ahir tindrà la responsabilitat d'acceptar-la o d'ignorar-la. Si s'aprova, els islandesos tindran més poder directe i més control sobre els seus polítics.

Finlàndia

Una via ràpida per convertir els 'inputs' ciutadans en lleis

A Finlàndia el Parlament va aprovar el 2012 la Citizens' Initiative Act, que permet a qualsevol ciutadà proposar una nova llei o modificar-ne una d'existent a través de la xarxa. La proposta entra al Parlament si rep el suport de com a mínim 50.000 ciutadans amb dret a vot en un termini de sis mesos. Anticipant-se a aquest nou dret, un grup d'emprenedors del món de la tecnologia van fundar Open Ministry, una plataforma per proposar noves idees, debatre i promoure les propostes i recollir signatures. Joonas Pekkanen, un dels fundadors, ho descriu com "un intent d'organitzar i gestionar el crowdsourcing per al procés legislatiu".

Ara mateix hi ha 80 iniciatives que estan recollint firmes i dues que ja estan en tramitació parlamentària. "A la plataforma també hi tenim 400 idees sobre les quals la gent opina i hi aporta millores. Si tenen prou suport, nosaltres hi aportem experts legals per donar-hi forma i escurçar el desenvolupament d'una llei a mesos i no pas anys".

Un cop el govern verifica les signatures, la proposta és enviada a un comitè del Parlament, que és qui finalment ho esmena, ho sotmet a votació o ho rebutja. "Si es rebutgen, els polítics hauran d'assumir les conseqüències de no haver correspost a una proposta que ha recollit un ampli suport ciutadà, i potser a les pròximes eleccions la gent no els votarà. Molta gent, sobretot els joves, s'estan tornant a interessar en la política perquè veuen que la seva acció pot tenir un resultat concret".

Letònia

Dues iniciatives ja s'han convertit en lleis

El 2011 dos emprenedors van organitzar El Comiat dels Oligarques, un moviment que va derivar en ManaBalss [La meva veu], una plataforma digital que permet fer propostes per canviar el país. Un equip de voluntaris ajuda a millorar els arguments i a donar-hi forma, i posa en contacte els que han fet la proposta amb experts i partits polítics. Com que a Letònia no tenen carnet d'identitat, el registre de signatures es fa a través de la identificació digital del banc d'on són clients els usuaris. El Parlament de Letònia accepta debatre totes les iniciatives que reuneixin un mínim de 10.000 signatures de ciutadans més grans de 16 anys. Ja s'han presentat més de 500 propostes, que han d'anar acompanyades d'un pla d'acció. Un 15% dels letons han fet servir aquest sistema, molts dels quals no havien participat mai en política. Una història d'èxit a Europa, ja que dues de les propostes creades s'han convertit en llei. La primera precisament comprometia la cambra legislativa a debatre i aprovar les iniciatives tramitades a través de ManaBalss.

Iniciativa ciutadana a la UE

Capacitat de poder influir en el marc europeu

El primer experiment de democràcia participativa digital transnacional a la UE acaba de complir un any amb el balanç de 27 iniciatives presentades, de les quals 14 han estat acceptades. Si en els mesos vinents reuneixen un mínim d'un milió de firmes cadascuna, la Comissió Europea haurà de presentar una proposta legislativa al Parlament Europeu amb l'objectiu de donar-hi sortida. Les iniciatives proposades van des de la petició per poder votar a totes les eleccions del país on es viu fins a l'accés a l'aigua potable com un bé públic i essencial, o l'establiment d'una renda bàsica mínima a la UE.

Per poder impulsar una iniciativa ciutadana europea cal que la presentin conjuntament ciutadans d'almenys 7 països membres, que s'ajusti a les competències d'iniciativa legislativa de la Comissió i que es reuneixin més d'un milió de signatures dels països on s'ha originat la proposta.

L'impacte real d'aquest intent d'acostar Europa als ciutadans no es veurà fins que el Parlament aprovi la nova legislació. El que sí que ha afavorit la iniciativa ciutadana de moment és la creació de grups transnacionals en pro d'una causa comuna. Aquest és el cas de la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC), liderada entre d'altres per la catalana Anna Arqué, i que reuneix els moviments socials d'Escòcia, Catalunya, Flandes i Euskadi amb l'objectiu d'aconseguir que el marc legal de la UE inclogui mecanismes per acompanyar formalment l'exercici d'autodeterminació en les nacions històriques amb una majoria social o política que demani exercir-lo.

Més continguts de