El govern colombià i les FARC negocien sense treva prèvia
Colòmbia ja ha fet tots els passos per començar les negociacions formals per la pau. El president del país i el comandament de les FARC van confirmar ahir el procés amb declaracions optimistes.
BARCELONA.Tant el president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, com l'alt comandament de les FARC van institucionalitzar ahir l'inici formal d'una taula de negociació per arribar a un acord de pau. Amb to greu i solemne, Santos va esgrimir el full de ruta que tant els seus emissaris com la guerrilla seguiran a partir del 5 d'octubre, quan s'oficialitzi a Oslo el procés de pau. Des del palau presidencial de Bogotà, el govern colombià va escenificar la importància d'un moment qualificat d'"històric" per a un país en guerra des de fa gairebé 50 anys.
Pocs minuts després de la declaració del govern, el màxim cap de les FARC, Timochenko, va assegurar que han acollit amb "optimisme" el procés. En un discurs des de l'Havana amb un llenguatge grandiloqüent i revolucionari, va estendre la mà als militars i al govern. "Quanta mort i destrucció per concloure finalment que la sortida no és la guerra, sinó el diàleg civilitzat", va dir.
L'anunci formal, però, torna a posar de manifest que el govern de Colòmbia ha estat negociant durant més de sis mesos amb la guerrilla sense una treva prèvia. Mentre les forces revolucionàries atemptaven contra un exministre a Bogotà al maig i mentre continuava la violència contra els indígenes a la regió de Cauca durant l'estiu, per exemple. I tampoc hi haurà cap alto el foc durant les reunions periòdiques que se celebraran a partir de l'octubre a l'Havana amb un límit de "mesos, no anys" -com va aclarir ahir Santos-. "Demano temperament al poble davant d'un increment de la violència", va advertir ahir el president, que també va alertar que "les operacions militars seguiran amb la mateixa intensitat".
Santos no vol que aquest punt doni ales als afins a l'expresident Álvaro Uribe i als militars retirats per aigualir un procés que s'ha gestat des de l'inici amb "un caràcter seriós i discret". Cap al final del seu discurs institucional ahir a Bogotà, el líder colombià va agafar aire i va justificar-se: "Compatriotes, hi ha moments en la història que un governant ha de decidir si s'arrisca a emprendre camins nous per solucionar problemes de la nació. I aquest n'és un (...). El pes d'aquesta responsabilitat l'assumiré només jo i ningú més".
Una agenda de 5 punts
El full de ruta per al procés de pau té en compte per primera vegada la desmilitarització de la guerrilla. Però aquest punt de moment es deixa de banda per tractar primer "el desenvolupament rural i l'augment de l'accés a la terres, com també les garanties de l'exercici d'oposició política i la participació ciutadana", va matisar ahir Santos, en un esforç de tractar primer les exigències de les FARC. Com a tercer bloc de les converses -amb Noruega, un país que ha acompanyat el procés, com a mediadora- es parlarà finalment de "la fi del conflicte armat, que implica la desmilitarització i la reinserció a la vida civil dels guerrillers".
El problema de la justícia
Pel director de l'Escola de Pau de la UAB, Vicenç Fisas, part implicada en el procés, aquest és un dels temes més complicats perquè l'actual legislació colombiana preveu no amnistiar els alts càrrecs de la guerrilla. "És una qüestió de magnanimitat, però generarà un fort debat públic, perquè les organitzacions de drets humans pressionen perquè hi hagi condemnes", explicava ahir per telèfon a l'ARA.
Durant aquestes negociacions a l'Havana, el govern de Colòmbia també espera poder-se asseure amb l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN), fundat el 1964 i amb uns 2.500 combatents. "Negociar sense un alto el foc és delicat perquè genera desconfiança. Però si no s'estableix conjuntament amb l'ELN hi podria haver un xoc entre milícies que acabés condemnant el procés al fracàs", segons Fisas.
