EFRIN (SÍRIA)La Mizgin escriu posant-hi molta atenció l'alfabet kurd en caràcters llatins en una pissarra envoltada de fotografies de màrtirs del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). "Educar els nens en la nostra llengua és una de les primeres mesures que vam prendre tot just començar la revolta", afirma aquesta jove mestra de l'escola de Jendires, al nord de la província d'Alep. Una situació impensable a Síria durant els gairebé 50 últims anys de dictadura del partit Baas, en què l'únic idioma i alfabet permès a l'educació ha estat l'àrab.
"Després d'anys de dictadura i repressió, per fi ha arribat l'oportunitat dels kurds de Síria", comenta a l'ARA Rokan Ahmad, codirigent del Partit de la Unió Democràtica (PYD) a la regió d'Efrin. Ja fa dos mesos que la branca política del PKK controla aquesta zona fronterera amb Turquia després que el règim de Baixar al-Assad retirés els seus efectius militars i cedís la gestió administrativa del territori a mans dels kurds.
Algunes fonts apunten que aquesta retirada tàctica del règim només té un objectiu: pressionar Turquia, que dóna suport actiu a l'oposició siriana i està enfrontada amb el PKK des del 1984, en un conflicte que ja ha deixat prop de 45.000 morts.
Front unificat dels kurds
Reunits l'últim juliol a Arbil sota l'auspici de Massud Barzani, president del Govern Regional del Kurdistan Iraquià, els dos grans blocs polítics kurds de Síria, el Consell Nacional Kurd (CNK) -format per 15 partits polítics pròxims a Barzani i Jalal Talabani- i el Consell Popular del Kurdistan Oest -format pel Partit de la Unió Democràtica (PYD) i altres organitzacions pròximes al PKK-, van segellar un acord històric per posar fi a la fractura existent des l'inici de la revolta i, al mateix temps, enfortir la seva posició davant d'un Consell Nacional Sirià amb una marcada agenda àrab i islamista.
Les dues grans fraccions kurdes han creat un consell suprem per gestionar la revolució i una hipotètica transició al Kurdistan sirià si finalment el règim d'Al-Assad s'ensorra i s'obre una nova etapa al país. El seu principal objectiu és que el poble kurd i els seus drets quedin reconeguts en la futura Constitució siriana.
Durant aquests mesos els kurds han intentat esquivar els enfrontaments amb l'exèrcit del règim i també amb l'Exèrcit Sirià Lliure, amb l'objectiu de mantenir l'estabilitat de la regió, evitar que la guerra sectària s'estengui al seu territori i aprofitar la conjuntura per desenvolupar el seu propi autogovern i reprendre les activitats culturals prohibides durant dècades.
Si bé és cert que la cessió del control de ciutats com Efrin, Kobani i Amude s'ha produït sense incidents armats entre el règim i les recentment constituïdes Unitats de Defensa Popular kurdes, en ciutats com Derik o determinats barris d'Alep les milícies kurdes i l'exèrcit sirià sí que han protagonitzat combats.
Malgrat aquest gran acord dels diferents partits polítics kurds, el Partit de la Unió Democràtica, branca política del PKK a Síria, és la formació que té més suport popular i és qui controla les principals regions kurdes de Síria, excepte Qamishlo, encara sota poder del règim sirià. Aquest suport ideològic es percep als carrers d'Efrin, on les imatges de Baixar al-Assad i les banderes sirianes han estat substituïdes per retrats del líder kurd Abdullah Ocalan i la bandera kurda amb els colors verd, groc i vermell.
El Mohamed, responsable de les Unitats de Defensa Popular a la ciutat de Jenderes, es mostra partidari del PKK, però, al mateix temps, afirma que "tots els components de les milícies són civils i no hi ha guerrillers".
L'alarma de Turquia
El fet que el PYD hagi aconseguit el control de les zones kurdes del nord de Síria frontereres amb Turquia es veu amb molta preocupació a Ankara, que acusa el règim sirià d'estar proveint d'armes els kurds. El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, va assegurar fa poc: "Veiem amb inquietud la cooperació entre l'organització terrorista del PKK i el PYD. Si hi ha formacions terroristes que s'estan establint prop de la nostra frontera tenim el dret d'intervenir a l'interior de Síria".
En els últims anys l'exèrcit turc ja ha dut a terme diferents accions militars transfrontereres al nord de l'Iraq per destruir les bases del PKK a les muntanyes de Qandil, i podria fer el mateix a la zona kurda de Síria.
Davant d'aquesta situació Turquia ha enviat un comboi de 20 vehicles militars a la regió fronterera de Kilis i ha reforçat la presència armada al llarg dels 911 quilòmetres de frontera amb Síria. "Els kurds no tenim por d'Erdogan. Si el govern turc ens ataca, ens defensarem", sentencia Attof Abdo, membre del PYD i president del Parlament local del poble kurd a Efrin.
