El judici a Mas pel 9-N, si es fa, no serà abans de mitjans de 2016

La defensa del president en funcions nega la desobediència i assegura que no es compleixen els requisits del Tribunal Suprem per al delicte de què l'acusa la Fiscalia

El president en funcions,  Artur Mas, declararà com a imputat aquest dijous per la querella de la Fiscalia contra el 9-N.  Dimarts ja ho van fer la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, però la seva declaració és tan sols per explicar-se davant del jutge que instrueix la investigació. El judici per la querella del 9-N, si s'acaba fent, no es farà fins l'any que ve, i molt probablement no serà abans de mitjans de 2016.

Fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya asseguren que el calendari del TSJC és ple, pel cap baix, per al que queda d'any i l'advocat d'Artur Mas, Xavier Melero, no creu que hi quedi cap forat abans de mitjans de l'any que ve com a molt aviat. A banda, el defensor del president veu probable que demanin l'arxivament del cas i que no arribi mai a judici.

Abans que es faci cap judici, Mas, Ortega i Rigau hauran de declarar i encara caldrà tancar la instrucció. Melero s'esperava una instrucció ràpida, perquè considera que la disputa principal és bàsicament un debat jurídic –si es va desobeir o no– i que totes les proves són documents oficials que ja són damunt la taula. Amb tot, la Fiscalia no ha parat de demanar testimonis i documents i encara podria aplegar més proves. I fins ara no ha parlat encara ningú dels que haurien pres les decisions polítiques del 9-N. "Tan sols s'ha anat al detall", diu l'advocat.

Mentre la querella pel 9-N no arribi a judici no hi ha perill que s'inhabiliti de manera cautelar ni Mas, ni Ortega, ni Rigau. Aquesta mesura només es podria aplicar en cas que els consideressin culpables d'algun dels delictes que s'investiguen: desobediència, prevaricació, malversació de fons públics i usurpació d'atribucions judicials. Tots quatre delictes, explica Melero, depenen del de desobediència; si aquest no s'aguanta, els altres tampoc, i en això es basa una bona part de la línia de defensa.  

La defensa

La línia de defensa del president partirà de dues premisses bàsiques: que el 9-N no va ser el referèndum prohibit pel Tribunal Constitucional, sinó una consulta popular que no hi tenia res a veure, i que no es va cometre cap delicte de desobediència. Perquè la desobediència no sigui tan sols una falta i es consideri un delicte, recorda Melero, cal desobeir reiteradament i de manera contínua una ordre d'una autoritat superior, i haver rebut requeriments personals i directes i advertiments de les possibles conseqüències legals de desobeir.

Juan María Atutxa sí que va rebre tres requeriments personals directes del Tribunal Suprem

L'escrit que va presentar l'advocat de l'Estat al Tribunal Constitucional per reclamar la prohibició del 9-N demanava una apel·lació directa a l'article 87.1 de la llei orgànica de l'alt tribunal, segons el qual tots els poders públics estan obligats al "compliment" del que dicti el Constitucional. L'escrit també subratllava les "responsabilitats" que assumiria el president de la Generalitat en cas de no fer-ne cas. Tot i això l'acord del Constitucional per prohibir el nou 9-N no va incloure l'apel·lació directa a l'article 87.1, que s'hauria interpretat com un toc d'alerta explícit a Mas perquè no prengués cap decisió a partir de llavors per organitzar la consulta.

"En cap cas el president Mas va rebre aquests requeriments personals i directes ni cap advertència de les possibles conseqüències penals", explica Melero, i recorda que Juan María Atutxa, quan era president del Parlament basc i es va negar a obeir l'ordre del Suprem per dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak, en va rebre tres requeriments personals i directes. La defensa de Mas, doncs, es basa en la jurisprudència marcada pel Tribunal Suprem mateix, i en això confia Melero, tot i que –irònicament– diu que tampoc no descarta que es creï una nova doctrina jurídica expressament per al president, "la doctrina Mas".

L'acord del Constitucional per prohibir el nou 9-N, amb el suport d'una magistrada catalana, no enumerava les qüestions concretes que s'havien d'aturar, però afirmava que feia referència "als actes i actuacions de preparació, realitzats o procedents, per a la celebració de la consulta, així com qualsevol altra actuació encara no formalitzada jurídicament vinculada a aquesta consulta". Això podia englobar des dels actes per fomentar la participació i la propaganda institucional als mitjans de comunicació fins a la col·locació de les urnes.

Més continguts de