19/05/2012

L'amor heroic de l'Arnau

2 min

Ala dècada del 1270, Arnau de Vilanova (1240-1311), metge dels reis catalans, va voler respondre als dubtes d'un amic sard sobre dues qüestions: "Per què en l'amor heroic es produeix un moviment de concupiscència tan vehement i irracional" i per què, en aquests casos, "els pacients amb febre estan afectats de tos i vòmics, malgrat que es reconeix que la matèria de malaltia humoral no es troba pas dins l'estómac o el pulmó". La resposta es va convertir en el llibre Tractatus de amore heroico , primera obra d'un escriptor llatí dedicada exclusivament a l'assumpte. Editorial Barcino n'ofereix ara una edició a cura de Michael McVaugh i Sebastià Giralt, amb la versió llatina i la traducció catalana.

McVaugh explica que és una bona síntesi del saber mèdic del seu temps sobre la qüestió. Té, a més, la gràcia que allibera l'amor heroic de la malencholia . I, encara, que presenta la singularitat que ni el llenguatge ni l'organització del text no responen a les regles escolàstiques del moment: com que Arnau de Vilanova vol fer-se entendre pel seu amic, va molt al gra.

L'interès de la medicina per l'amor obsessiu es remunta almenys al segle I dC. Si a l'Antiguitat no es veia com una malaltia, entre els metges àrabs sí, i a través seu va passar a l'Occident llatí. Al segle XIII, l'amor cortès, nascut la centúria anterior, es va fondre en ser tipificat com a malaltia. Com diríem avui, la qüestió "va ser medicalitzada", diu McVaugh.

Arnau de Vilanova ressitua les coses al seu lloc: no creu que es tracti pròpiament d'una malaltia, sinó d'un símptoma: "És un pensament vehement i obsessiu sobre l'objecte desitjat" amb la confiança d'obtenir-ne "plaer", i que té com a conseqüències "insomni continu", "extenuació" i menysteniment de "l'hàbit de menjar". A més, "la cara s'aprima i els ulls s'enfonsen". I sempre que l'afectat ensopega amb l'objecte desitjat, pateix "una alteració del pols".

El millor són els remeis: "Prendre un bany temperat, conversar amb les persones estimades, contemplar cares belles i agradables" i, atenció!, exercir "l'art de la sexualitat, sobretot si es practica amb joves especialment plaents". I encara: "Passejades per vergers o prats ufanosos amb una extraordinària varietat de flors, i l'encís de les cançons i dels instruments musicals. Igualment, el son profund allunya de l'objecte d'obsessió. De tota manera, una de les coses més beneficioses i que distreuen més és anar-se'n a indrets allunyats i fins i tot a l'estranger".

stats