Els més macos del món són sempre els teus

DE TOTS ELS COMENTARIS que han provocat les notícies sobre aquesta nena de 9 anys a qui fan fer de model i la presenten com la més bonica del món, el millor és aquest: “En aquesta notícia hi ha un error, la nena més maca del món és la meva”. Em sembla una veritat indiscutible, i una manera de ridiculitzar des de la ironia un fet que és tot ell lamentable. Alguns lectors ens heu demanat que no parléssim del tema, o que ho féssim de forma crítica. Estic més d’acord amb la segona opció. Per això expliquem com aquest petit fenomen mediàtic ha reobert el debat sobre els models infantils, i intentarem abordar-lo més a fons. A més de patir per la nena en concret, per entendre com és que ahir pretenia desfilar en lloc d’anar a escola, convé que patim per tots els nens que no poden anar a escola. I el que sí que lamento, i molt, són els efectes de fenòmens com aquests, i dels nens i nenes estrella en general. Per l’exemple que suposen, i la quantitat de criatures a qui amargaran la vida. Perquè hi ha pares i mares convençuts, com tots, que el seu és el més bonic del món, que llegint el que cobra la model sotmetran els seus fills a tota mena de càstings que seran tot un càstig. “La nena més maca del món” sintetitza soleta, en un cos de 9 anys, tics masclistes, una competitivitat insana, pressió social per la bellesa i abús de criatures per a fins comercials. És igual de condemnable el tràfic de nens futbolistes, i no pels cracs, sinó per tots els que veuran condicionada la infantesa intentant ser-ho. Tot el que té de bellesa la model ho té de lletjor un món que, per una banda, explota i abusa dels nens pobres i, per l’altra, crea nens rics i famosos que no són model de res.