LA VOLTA AL MÓN EN 49 DIES (2): EL JAPÓ
Efímers 15/07/2014

La maleïda tovalloleta

El Japó. Com comportar-se en un 'onsen'

i
Xavi Coral
3 min

Aquesta és la història de com em vaig passejar despullat per davant d’un grup de japonesos a Hakone, al bell mig del Japó. Té una explicació. Posem-nos en context.

El que nosaltres coneixem com a balneari al Japó és un onsen. És una bona idea anar-hi si sou per aquelles terres. Una de les zones termals més famoses és la de Hakone, famosa per les seves aigües i també perquè és un dels punts des d’on millor es veu el Mont Fuji. Això és el que diuen la publicitat i les guies. El que no diuen és que durant el mes d’agost l’icònic volcà no es veu pràcticament mai. Per raons meteorològiques la muntanya està perpètuament tapada per unes boires molt espesses que impedeixen veure la seva famosa forma. O sigui que el millor que un pot fer és concentrar-se en les aigües sulfuroses. Abans d’anar-hi, però, hi ha uns quants consells que hauríeu de tenir en compte per no fer el ridícul que vaig fer jo.

Heu de saber que als onsens autèntics els homes i les dones s’hi banyen separats perquè és obligatori banyar-s’hi despullat. Sembla que antigament s’hi banyaven junts, però la civilització ha fet molt mal a algunes tradicions.

Així doncs, el primer que cal fer abans d’entrar a la zona termal és despullar-se. La roba es deixa en un armariet on hi ha preparada una tovallola de bany grossa i una tovalloleta petita com les que aquí hi ha al costat del bidet. La tovallola gran és evident que ha de quedar-se a l’armariet per dutxar-se després. Però, i la petita? Per a què serveix la petita? Vaig dubtar si preguntar-ho als companys de vestidor, però al Japó és molt difícil trobar algú que parli anglès. Com que són tan avançats, tenim la impressió que han de parlar anglès perfectament, però, com ens passa aquí, allà també fan el propòsit de posar-s’hi cada setembre i després per una cosa o per una altra s’acaben despistant. El millor, doncs, serà fixar-nos en ells i imitar-los. Veurem que agafen la tovalloleta i se l’emporten cap a la zona d’aigües. Nosaltres, també.

Abans d’entrar a la bassa cal dutxar-se. Les dutxes són a mig metre de terra i tenen un tamboret a disposició del banyista. Sí, ells es dutxen asseguts sense problema. Però jo faig metre noranta i no sóc contorsionista. No va ser gens fàcil però ho vaig aconseguir.

Ben net, em dirigeixo a la piscina termal, molt ben ambientada amb roques i nenúfars. Els japonesos que havien entrat amb mi, molt més hàbils a la dutxa, ja eren dins l’aigua. Amb la meva tovalloleta a la mà, observo què han fet ells amb la seva. La tenen posada sobre el cap. Sense demostrar cap sorpresa, em passejo ben conill, i tan digne com puc, pel contorn de la piscina, busco un lloc per establir-me, entro a l’aigua i em poso la tovalloleta al cap. Als oriünds els he fet gràcia i han seguit les meves evolucions divertits. Jo també somric intentant entendre per què coi portem la maleïda tovalloleta al cap.

I llavors, quan un grup surt de l’aigua, m’adono d’un detall que no havia observat fins a aquell moment. La tovalloleta serveix per tapar les parts nobles davanteres quan no s’és dins de l’aigua. Es banyen despullats però no són exhibicionistes. Tots els moviments semblen casuals però la tovalloleta, encara que canviï de mà, sempre és just davant de les seves vergonyes. Caminen, parlen, s’asseuen a la roca, s’ajupen... però no es veu mai res.

Aquell dia, doncs, vaig contribuir a reafirmar entre els japonesos que els occidentals som uns degenerats. Ara bé, espero que també pensessin que estem més ben dotats que ells. Jo no ho sé perquè, per culpa de la tovalloleta, no vaig poder comparar.

stats