Han passat deu anys. Primer van ser dos morts, després 8, 20, 50, 80... fins a 192. I, després, aquella repugnant manipulació. De fet, va ser el final més coherent per a una política de comunicació que vivia entre sil·logismes del tipus: si ETA dialoga amb el cap d’ERC i ERC governa amb els socialistes, els socialistes dialoguen amb ETA. O si a Catalunya governen socialistes i nacionalistes és que tenen un govern nacionalsocialista. La pudor d’aquella propaganda encara ofèn avui. Ara hi tornen: el president Mas és antiespanyol i, per tant, és antieuropeu. No oblidem la història. Com va dir el periodista Edward Murrow quan es defensava del senador McCarthy, podem oblidar-la, però no podrem escapar de la nostra responsabilitat pels resultats de l’oblit.
