Barcelonaaixísí La moda, com la vida, consisteix a anar prenent decisions que de vegades resulten encertades i d’altres no tant. Una de les tries bàsiques en la confecció d’un vestit és apostar per donar protagonisme al continent o al contingut, és a dir, al patró o al teixit. Són comptats els dissenyadors -entre ells Vivienne Westwood, Peter Pilotto i Mary Katrantzou- que han aconseguit de manera misteriosa, gairebé màgica, presentar vestits en els quals tant la forma com l’estampat comparteixen protagonisme amb harmonia, sense cops de colze.
Normalment, però, un aspecte predomina per sobre de l’altre, i en el cas del vestit que va lluir l’actriu Michelle Dockery dilluns a la gala dels British Fashion Awards la palma se l’emporta l’estampat, i mai més ben dit, perquè consisteix en fulles de palma fetes a ganxet. És un model de la col·lecció de primavera 2015 d’Erdem que l’actriu de la sèrie Downton Abbey no va triar a la, babalà perquè havia d’entregar el premi al millor dissenyador de moda femenina de l’any i el guanyador va ser, oh sorpresa, Erdem Moralıoğlu, el jove angloturc que firma amb el seu nom de pila dissenys que han enamorat des de la futura reina d’Anglaterra, Kate Middleton, fins a l’actriu Sarah Jessicah Parker, i que ja es poden trobar en 170 punts de venda al món (a Barcelona, a la botiga Santa Eulalia).
El vestit en qüestió té un patró senzill que recorda la vestimenta oriental, amb coll mao, màniga curta i faldilla recta de llargada Dior. La gràcia és que l’estampat mana tant que es menja la forma: tots els acabats són irregulars per la forma de les fulles, que no es tallen per adaptar-se al que haurien de ser les vores normals del coll, les mànigues i els baixos. És la natura en la seva esplendor, com si Dockery fos una Eva sofisticada que no es conforma a sortir del paradís tapada amb un parell de fulles de parra perquè ella mereix un vestit de nit. El resultat és magnífic, mesuradament salvatge i elegant, i l’actriu reforça aquestes sensacions amb un maquillatge molt natural, un recollit mig desfet i molt poques (i petites) joies de la marca Melinda Maria.
aixíno Al contrari de Dockery, la seva companya de repartiment a Downton Abbey, Laura Carmichael, va apostar per anar als British Fashion Awards amb un vestit llis però de patró arriscat, massa per lluir-lo amb gràcia fora de la passarel·la. Dissenyat per l’escocès Christopher Kane, el contingut no mata (ras blau cel i tul lavanda, dos tons massa freds) i el continent tan experimental, amb aquesta mena de paperines a vessar de tul, no l’afavoreix gens. És un d’aquells vestits inspiracionals que a la passarel·la o en una revista de moda queden bé però a la vida real, gens. Els complements tampoc ajuden a dissimular la desfeta perquè les sabates tan perfectament triades perquè facin joc amb el conjunt resulten quiques. Per contra, el clutch és tan diferent que no hi encaixa gens. Estrany, tot plegat.
