Indústria i cultura al Gamelab
La fira del videojoc celebra la desena edició altre cop a Barcelona, entre el 25 i el 27 de juny
BarcelonaBarcelona es prepara per tornar a ser la capital del videojoc durant tres dies -del 25 al 27 de juny-, amb una nova edició, la desena, de la fira Gamelab. La trobada vol servir l’objectiu de situar la ciutat en el mapa europeu d’aquesta puixant branca de la indústria dels continguts digitals i també convertir-se en referent pel que fa als aspectes culturals lligats a l’oci interactiu. Per això, al costat de les activitats típiques d’una fira comercial amb expositors internacionals, els impulsors de la mostra han preparat un any més una desfilada d’alguns dels noms mítics de la indústria, per reunir els fans dels videojocs amb aquests gurus com a pal de paller.
El vessant cultural es fa sentir també amb l’entrega dels premis que se celebrarà la nit del 26 de juny. És una cita organitzada a mitges amb l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Interactives i consta de cinc categories: millor joc, millor direcció artística, millor música i so, millor tecnologia i millor disseny de joc, tot i que hi ha alguns premis addicionals. La Filmoteca col·labora en el Gamelab d’aquest any i, durant els dies de l’esdeveniment, projectarà films sobre aquesta temàtica, com ara Tron, Jocs de guerra, eXistenZ i Stay alive.
“Volem que sigui un esdeveniment inspirador i prescriptor, una mena de far que guiï el públic professional però també una font de creativitat per als que puguin estar una mica allunyats del món del videojoc”, explicava Iván Fernández Lobo, director del certamen, en l’acte de presentació.
El sector, en xifres
El videojoc és el sector de la indústria cultural amb més bones perspectives, pel que fa al seu impacte econòmic: mou a l’entorn de 60.000 milions d’euros al món i té una taxa de creixement constant. Aquest 2014, per exemple, es preveu que la facturació de l’oci interactiu torni a millorar i sumi un 7,8% més d’ingressos, gràcies sobretot a l’impuls del mercat asiàtic i de l’expansió dels smartphones. Els telèfons intel·ligents, de fet, tenen una perspectiva de creixement per a aquest any del 27,3% i, de cara al 2016, s’espera que el volum de negoci s’hagi situat a l’entorn dels 17.400 milions (als quals es podria sumar, metodològicament, els 7.300 milions addicionals que es preveuen per a aquell any en jocs de tauletes). La consultora Newzoo va estimar, el 2013, que 1.600 milions de persones eren consumidores de videojoc, en totes les seves variants.
Pel que fa a Espanya, es manté com a quart estat europeu en consum de videojocs, tot i la crisi. L’any passat les compres de videojocs van suposar una entrada de 313 milions d’euros per a les empreses (procedents dels 19,5 milions de jugadors espanyols). I, d’acord amb el Llibre blanc del desenvolupament espanyol de videojocs d’aquest any, el mercat de l’Estat creix més que la mitjana europea.
Tot això per a un sector format per 330 companyies (dedicades al desenvolupament i l’edició de videojocs en totes les plataformes) que, majoritàriament, tenen cinc o menys anys de vida. Quant al seu capital, el 97% és de procedència espanyola. En canvi, el 56% dels ingressos provenen de l’estranger, la qual cosa demostra una notable capacitat d’exportació. Els videojocs donen feina a 4.200 persones (comptant-hi l’ocupació directa i la indirecta), amb un creixement interanual del 29%.
Una nòmina de ponents de primer ordre internacional
Shushei Yoshida
Yoshida rebrà el premi d’honor del Gamelab. Ha estat impulsor d’alguns dels títols clàssics de PS2, PS3 i PSP, com Uncharted, God of war i Resistance. El seu interès actual: els jocs de realitat virtual.
Yu Suzuki
Suzuki rebrà el premi Llegenda del certamen. A part de Shenmue, és també autor d’alguns jocs rellevants de la història de les màquines de recreatius, com Virtua fighter i Virtua racing.
Tim Schaffer
Un dels puntals de l’estudi LucasArts i fundador de Double Fine, des d’on ha produït títols ja clàssics del gènere narratiu com Grim Fandango i Brutal legend.
Alex Rigopoulos
Un dels màxims experts en jocs musicals i director de la marca que ha impulsat clàssics del gènere com The Axe: Titans of classic rock, Guitar hero i Rock band.
Jade Raymond
Cocreadora d’ Assassin’s Creed, és un dels perfils més mediàtics i s’ha involucrat a Wif-T, una entitat sobre la presència femenina en la indústria del videojoc.
