Montse Guallar: "En temes tecnològics sóc una mica prehistòrica"

Tinc un Nokia molt normal. Me'l vaig comprar l'any passat, quan se'm va espatllar l'anterior. Ho faig també amb la tele i amb els altres electrodomèstics: els espremo al màxim. Suposo que no dec ser gaire bona per a les èpoques de crisi... Tot i que és bastant nou, té el mínim: una càmera i algunes coses més que no utilitzo. Sóc molt de "cada cosa serveix per a cada cosa", m'agrada la diversitat de mitjans i de suports. Això sí, per parlar el faig servir molt, el mòbil! De missatges, en canvi, no n'escric gaires, i vaig molt lenta.

Les xarxes socials no les faig servir gens. Potser d'aquí tres mesos he canviat, això no se sap mai, però ara per ara, en temes de tecnologia sóc una mica prehistòrica. Entenc, o crec que entenc, que a la gent li agradi fer-les servir, i penso que hi ha coses que ben utilitzades són brutals, però per a mi res substitueix el contacte físic. I això de fer veure que estem molt connectats i que tenim 300.000 amics em sembla una mica fals. Tot i que he de reconèixer que també em fa una mica de mandra posar-m'hi.

Amb la tele vaig a èpoques. Quan tinc temps, la miro, tot i que no gaire. Però en moments com l'actual, de molta feina, no puc, perquè a les nits o bé estic treballant al teatre o bé estic estudiant per als rodatges. De totes maneres, ara segueixo Polseres vermelles , que m'agrada molt. La ràdio no l'escolto gens, només al cotxe, tot i que em sap molt, molt greu, perquè em perdo moltes coses.