Rubalcaba ha entrat al Twitter. Bé, és un dir. Ha aparegut a la xarxa l'usuari @vicepresidente1, consagrat a fer propaganda del superministre espanyol que figura que no vol prendre la cadira a Zapatero. Per ara, hi ha uns quants tuits sobre la seva participació en la cimera de ministres d'Interior de la UE. Un recull de declaracions buides pròpies d'aquests rituals. La maniobra, de rendibilitat dubtosa per a la imatge del protagonista, deu respondre a una decisió del seus assessors, enllaminits pel poder de convicció demostrat per les xarxes: si poden fer caure un rais, deuen poder enlairar un vicepresident. Error. Si hi ha una cosa de la qual fugen els usuaris de Twitter és de la feixuga propaganda que impregna els mitjans convencionals. Per això a la xarxa només hi són (més o menys) acceptats polítics que en fan un ús personalitzat: Romeva, Puigdemont, Recoder, Nadal, Tura. Sovint fiquen la pota -perquè no hi ha res més irreflexiu que llançar 140 caràcters al món amb un dit- i aquesta és la gràcia. Pretendre traslladar a aquest escenari una retòrica distant i atrinxerada en el suposat perfil institucional del personatge és perdre el temps. Us felicito, fills.
