PREMI QUIM REGÀS DE PERIODISME
Mèdia 24/05/2011

"El que he fet jo ha estat periodisme il·lustrat"

Premi "Estic molt content que porti el nom del Regàs, amb qui havíem treballat plegats" Relleu "No trobo gent punyent, amb la mala llet que teníem nosaltres"

Auri Garcia Morera
3 min
Òscar Nebreda està aprofitant la retirada. Quan li van dir que havia guanyat el premi, acabava de tornar de viatge.

L'humorista gràfic Òscar Nebreda va penjar els retoladors al mes de desembre, i la setmana passada va saber que li concedeixen el premi Quim Regàs de periodisme. Abans, l'han rebut, entre d'altres, Ramon Besa i Mònica Terribas.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

L'ha sorprès, el reconeixement?

Sí. A mi sempre em sorprenen, aquestes coses. Però és una bona sorpresa, és maco. A més, estic molt content que el premi porti el nom del Regàs, amb qui havíem treballat plegats a El Periódico . El premi el vull compartir amb moltíssima gent amb qui hem treballat, fent coses meritòries com Barrabás , El Papus , El Jueves , o tota la meva història amb El Periódico .

Es premia tota la seva trajectòria de sàtira política i social, a més de l'esportiva. Orgullós?

Sí. En tots aquests anys, no he fet mai un dibuix de còmic. El que he fet jo ha estat periodisme il·lustrat. La crítica social, la denúncia. Era una tasca compromesa, en què s'estava lluitant per les llibertats. I un cop vam recuperar la normalitat, amb la mort de Franco, vam continuar fent el mateix. No ens vam aturar.

Per aquesta tasca de denúncia, van rebre amenaces i fins i tot els van posar una bomba. Com ho recorda?

AEl Papus , vam rebre milers i milers d'amenaces, visites de tios del règim, vaig haver de marxar de casa, vaig anar a 66 judicis, ens fotien 300.000 peles de multa... Havíem de treballar amb la policia perquè sempre estàvem amenaçats que ens farien volar la redacció, fins que un dia ho van fer. Jo recordo la mort del pobre home aquell, el que menys culpa en tenia, que era el porter de l'edifici. Però nosaltres vam seguir amb la mateixa línia editorial.

Ha estat més de 30 anys a El Jueves , una revista que sembla que no passa mai de moda.

No, i això no és gens fàcil. Jo, quan vaig entrar-hi, ja portava els meus lectors. Aquesta gent ha seguit amb mi, entenent el meu humor, i també han entès l'humor que fan les noves generacions, que al mateix temps han incorporat gent jove. És una revista que ha passat de generació en generació. Ara hi ha coses que jo no entenc, però si la gent jove ho entén i ho compra, jo encantat de la vida.

Diria que no hi ha ningú que agafi el seu relleu?

Fa temps que vaig dir que tinc la sensació de ser un dinosaure, no per la vellesa, sinó per l'extinció. Jo no trobo gent punyent, amb trempera i amb la mala llet que teníem nosaltres. Potser els nois d' El Jueves , el Buenafuente, el Wyoming o els de Crackòvia i Polònia . Però els veig una mica finets, haurien de fotre més canya.

Sempre ha dibuixat noies amb els pits grossos. Per què?

Jo he de fer l'estereotip. Quan estan a la platja, he de posar unes ties de collons. No me les invento, sinó que són a la Mar Vella i a tots els llocs on hi ha platja. Únicament he pintat el que hi ha al carrer, exagerant-ho. No és que jo tingui una fixació. Aquí no vam veure tetes fins que es va morir Franco, i suposo que si ho faig és perquè existeix aquest dèficit.

Satisfet, després de la retirada?

Sí, esclar. He fet el que havia de fer, en el moment que ho havia de fer, i ja està. He fet sempre el que m'ha passat pels pebrots, i a més m'han pagat per això, o sigui que en aquest sentit puc dir que sóc un privilegiat. Però arriba un moment de la vida que has de fer altres coses. Viatjar, llegir, anar al cinema, anar a veure exposicions, donar pa als coloms... I a viure, collons! Em toca fer tot el que no he pogut fer durant tots els anys que he hagut de treballar.

I no troba a faltar dibuixar, ni tan sols una miqueta?

No. Ja estava mentalitzat i preparat per retirar-me des de feia temps. No ha agafat a ningú per sorpresa, de la gent que em coneix. Això ara ho ha de fer la gent jove. S'ha de deixar pas a la gent que tingui talent i que faci les coses que vam fer nosaltres. La torxa l'ha d'agafar un altre.

stats