‘Polònia’ transporta la seva sàtira política fins al 1714

BarcelonaEl programa d’humor Polònia viatja en el temps per fer el mateix que fa sempre: sàtira sobre els dirigents polítics i socials del país. Aquest dimarts el format que dirigeix Toni Soler es traslladarà fins al 1714, un punt crucial en la història del nostre país en el qual farà humor amb les situacions polítiques que s’hi van viure.

Per fer-ho, el programa farà servir els mateixos actors que cada dijous interpreten els polítics actuals, però els donarà nous papers. Tot i això, jugarà amb l’ambigüitat i no tot serà el que diu ser. L’espai ha intentat que l’espectador que mira el programa pugui veure alhora dos personatges en cadascun dels personatges en pantalla. D’aquesta manera, en explicar irònicament la història d’aquell any fatídic per a Catalunya, serà molt difícil no veure similituds amb l’actualitat.

Per exemple, en els papers del rei Felip V i del duc de Berwick, interpretats per Toni Albà i Queco Novell, serà molt complicat no veure-hi -respectivament- el rei Joan Carles o Mariano Rajoy. Ells dos seran els encarregats d’encapçalar les tropes borbòniques que voldran fer caure Barcelona. Un atac durant el qual un Rafael Casanova interpretat per l’actor Bruno Oro no podrà evitar recordar el president de la Generalitat d’avui, Artur Mas.

Uns miquelets assemblearis

Les referències al present no passaran només per les coincidències amb els actors. També les formes d’organitzar-se els grups protagonistes d’aquest Polònia històric ens porten fins a l’actualitat. Per exemple, els miquelets -els fusellers de muntanya que van lluitar contra les tropes borbòniques el 1714-, que s’organitzen de manera assembleària, tal com ho fan ara la CUP que dirigeix David Fernàndez, interpretat per Cesc Casanovas. Segons avança la productora del programa, Minoria Absoluta, en aquest episodi especial hi haurà també un grup de treballadors entre els quals dues figures ens remetran clarament a Joan Herrera i a Dolors Camats, interpretats habitualment per Xavi Serrano i Mireia Portas. Plegats intentaran decidir-se entre Borbons i austriacistes. El govern català d’aquells moments també coincideix en molts punts amb l’actual.

El subdirector del programa i coordinador del guió, Jaume Buixó, ha explicat a l’ARA que aquesta idea va sorgir en observar que “la celebració del Tricentenari era a tot arreu i que seria divertit imaginar com seria un Polònia gravat en aquella època”. Una idea que van complementar “traslladant també els personatges d’ara fins aleshores”.

Tal com afirma el subdirector, l’episodi especial -amb els trenta minuts de durada de sempre-“se situa al dia previ al setge i comença amb Rafael Casanova dirigint-se als seus homes de confiança”. A diferència de la forma habitual, en aquest cas el capítol “explica una història única, que evoluciona cronològicament i que acaba quan comencen a caure les primeres bombes”.

Buixó considera aquest el primer gran especial que s’ha fet del Polònia, ja que té un “elevat valor de producció”, cosa que es manifesta en les escenes d’exteriors rodades i també amb la roba d’època dels protagonistes. L’especial no impedeix que dijous hi torni a haver Polònia. L’enrenou al PSC i l’abdicació del rei Joan Carles no es quedaran orfes d’ironia.