La tecnologia no és l'únic àmbit informatiu en què es maltracta l'idioma sense cap necessitat. Els programes d'esports van plens de play-offs , final fours i pole positions quan el català té expressions equivalents perfectament vàlides. I les pàgines locals de xafarderia ressenyen els outfits i els looks de les celebrities en anglès com si això els donés més rellevància.
Ara bé, els qui escrivim sobre coses que s'endollen també tenim la mà trencada a incloure en les informacions termes anglesos quan no caldria. Sovint qui paga mana: en els molts anys que porto fent traduccions de documentació tècnica, el meu criteri ha estat preferir la solució terminològica local sempre que el resultat no resulti ridícul, però molts clients m'han rebutjat termes en castellà i català en favor de l'original anglès perquè "tothom en diu així". En canvi, els mitjans haurien de ser més respectuosos amb la llengua, però en la majoria dels casos es deixen portar igualment per l'anglès dominant.
Per això em fa molt content que el Termcat hagi admès el terme apli que els vaig proposar fa uns mesos per abreujar en català la paraula aplicació , referida sobretot als dispositius mòbils, quan els excel·lents lingüistes de l'ARA em van dir que els calia una referència normativa per acceptar l'ús en els meus textos. Potser han notat que en els articles faig servir sempre la paraula completa, perquè em nego a adoptar l'habitual app , que només té sentit en anglès, i menys encara la ridícula pronunciació per lletres (a, pe, pe) que he sentit més d'una vegada en xerrades i anuncis de ràdio. Segur que hi ha ajudat que els francesos ja en diguin applis , com correspon al seu idioma.
Aquesta novetat terminològica apareix, a més de moltes altres, en l'imprescindible manual Digital.cat. El lèxic català de l'era digital , elaborat per Joan Carles Vilallonga i Xavier Breil i editat per Barcanova. Un vocabulari sobre tecnologia neix per definició amb data de caducitat, però és un descans disposar d'un bon punt de partida.
